Llibertat de repressió

La salut d’una democràcia es mesura amb la qualitat i el respecte a la llibertat d’expressió. La llibertat d’expressió té dues cares, el dret de cada persona a expressar lliurement les seves idees i el dret a no ser inquietada per causa de les seves opinions, article 19 de la Declaració Universal dels Drets Humans. Quan la fiscal de l’Estat espanyol diu que és tan legítim posar com treure llaços grocs de l’espai públic està obviant la segona part i està legitimant la repressió. Els llaços grocs expressen el sentiment individual i col·lectiu que els presos polítics són innocents. Tant la Constitució Espanyola com la Declaració Universal dels Drets Humans recullen el dret a la presumpció d’innocència fins que no es demostri el contrari en un judici just. Els partits i l’Estat espanyol avalant la retirada dels llaços grocs van en contra de la seva Constitució, que tant defensen, i demostren una gran debilitat i poca fe en les seves pròpies institucions. S’ha de dir ben alt i ben clar que estan promovent un nou dret inconstitucional: el dret a la repressió. Les excuses són preconstitucionals: per la neutralitat de l’espai públic, doncs, que treguin tota la publicitat, els símbols religiosos i fins i tot les indicacions que inviten a visitar uns museus i no d’altres. Excuses de caire higiènic i estètic: doncs que recullin i netegin els vials d’excrements de gos. I per últim l’argument més fort: perquè els dona la gana.

Si seguim així ben aviat els partits de la ultradreta que ocupen escons al Parlament espanyol es dedicaran a retirar diaris dels quioscs i llibres de les llibreries en nom de la seva llibertat d’expressió. Inundem el país de groc! I comencem a construir la República per higiene democràtica.