Carretera de la vergonya, ‘quo vadis’

A bombo i platerets es van presentar les obres de millora de la carretera a la zona de la Pilastra a Bescanó... Després d’un any i set mesos d’obres, s’han gastat 4.836.000 euros, han desaparegut els treballadors i sense cap informació fidedigna seguim amb el mateix traçat a la Pilastra... Més ben dit, un pèl pitjor, per les tanques d’obra al costat de la muntanya que t’obliguen a fer una conducció amb els ulls com taronges sobretot quan coincideixes amb un camió i/o bus. Es parla que hi ha una mitjana superior als 8.500 usuaris diaris i hom parla de 13.500 en alguns dies punta. Encara recordo com amb l’amic Míliu (E. M.) i un grapat de conductors mentalitzats per la conducció en aquesta carretera de la vergonya –batejada així fa més de quaranta anys– el molt passat dissabte 12 d’abril del 1980 es va organitzar la marxa reivindicativa d’Olot fins a Girona... Després de 38 anys haurem de tornar-hi! Esperem que l’Ajuntament de Bescanó es posi les piles i faci les gestions al Departament de Territori i Sostenibilitat per completar les obres de millora. El Gegant no ens pot ajudar, ja té massa feina per ressituar-se en la seva casa després que hagin desmuntat per complet la seva muntanya. De moment seguirem circulant pels 6-6,5 m, en espera que es puguin consolidar els 9 metres promesos. Ep! Que Moisès va acompanyar el poble jueu pel desert del Sinaí al llarg de 40 anys fins a arribar a la terra promesa. Signa aquesta carta en Llorenç Carreras, dinamitzador cultural i social, i usuari de la carretera de la vergonya al llarg de 49 anys.