Amb l’humor per bandera

Aquesta setmana ens hem vist envoltats en una polèmica, per damunt de les nostres possibilitats, amb una bandera com a protagonista. L’humorista Dani Mateo ha estat bombardejat amb crítiques, insults i amenaces per haver-se mocat amb una bandera d’Espanya en una televisió estatal. Alguns li han donat suport, d’altres l’han linxat públicament; a ell, però també a la seva família, i l’humorista s’ha vist obligat a demanar perdó en nombroses ocasions i s’ha hagut de justificar constantment i de manera miserable davant d’aquells que no mereixen cap tipus d’explicació. Aquelles persones tan susceptibles que se sentin ofeses per aquesta acció tenen un problema i caldrà que s’ho mirin. Realment valorarem algú per un sentiment que li pugui provocar una bandera? Segurament amb una mica més de sentit de l’humor i sense tant de tremendisme, trobarem punts en comú, coses que ens uneixin, i podrem riure una estona tots plegats, que bona falta ens fa. Fins on arribarà aquesta bogeria de món que estem transformant entre tots? Una bandera no deixa de ser un drap de colors, sigui la que sigui, i si això, avui dia, és més important que qualsevol persona, és que la societat que estem construint i que deixarem als nostres fills no val absolutament res.