La vaca de la mala llet

En un moment en què la nostra terra és objecte dels més intensos atacs, i en què pretenen destruir la nostra nació a cop de sentència, en un moment en què gent com Ciutadans i el PP volen la total desaparició de Catalunya com a nació i cultura, en un moment en què la banca ha portat el país a una situació de forat negre econòmic, i engoleix tot el poble lentament però inexorablement cap a la pobresa més irremeiable, hom podria esperar que el seu govern fes alguna cosa. En lloc d'això dilueixen les seves propostes electorals per fer-les més adequades a l'entorn espanyol, i permeten que grups que sumant els seus vots donen una representació de tot just 500.000 persones de 7.000.000 de catalans ens insultin i s'erigeixin en defensors d'una suposada Catalunya real, apugen impostos i donen carta blanca al sistema bancari, i com a apoteosi ens fan creure que la màxima responsable de l'ofensiva espanyola contra Catalunya s'ha reformat en catalanista. Tenim un aparell polític que defensa la política de la vaca cega, aquella que Maragall mostrava arraconada, gemegant i plorant per una glòria passada i envejant els altres perquè tiren endavant. A mi això no hem satisfà, no és el tarannà del meu poble, el mateix que sempre ha lluitat per defensar els seus drets i per mantenir la seva llibertat. Vull fer una crida per demanar que tots ensenyem als nostres polítics que no representen l'esperit del 10 de juliol perquè com sempre l'han prostituït. És hora de fer nostra la resposta del poeta Pere Quart al gran Maragall: és hora de la vaca de la mala llet.