Opinió

Cura per la vida i la mort

En la II Jornada d'Atenció Psicosocial en Emergències, organitzada pel Col·legi de Treball Social, la presidenta de l'Associació d'Afectats del Vol GWI9525 als Alps va compartir les vivències dels familiars de les víctimes i va parlar de pànic, de dolor, de confusió, de bloqueig i de necessitats. Certs tractaments els havien fet mal. Veure fotografies dels seus estimats difunts a la televisió, o la seva biografia relatada en algun diari abans de ser plenament conscients de les seves morts, incrementava el seu dolor. La desprotecció del seu dret a la intimitat els envaïa, sense forces ni recursos per a evitar-ho. Tenir càmeres a prop mentre ploraven els agredia. Demanava respecte: en les paraules, en les imatges, en el tractament de les dades. Cuidar, protegir i ajudar no és incompatible amb gestionar i informar. Les famílies i els afectats han de poder viure el seu dolor sense ocupar-se de res més, ni de defensar-se, ni de reclamar drets. Respecte és picar a la porta abans d'entrar, no fer soroll on no toca i, a més de demanar permís per recordar vides truncades, acceptar la resposta. Si volem millorar en les nostres professions, les seves veus han de ser les nostres ensenyances.

Barcelona



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.