Opinió

L’APUNT

Els murs que ens separen

Quan la nit del 9 de novembre de 1989 els berlinesos van sortir al carrer per derruir el mur que havia dividit la seva ciutat durant més de 20 anys, molts vam pensar que aquell dia el món veuria clar que aquesta construcció havia de ser abolida. Però dels onze llocs del món on el ciment, el formigó o els filats dominaven aquell any el paisatge de les fronteres, han passat actualment a més de setanta. Des dels atemptats terroristes de l’11 de setembre del 2001 s’ha instal·lat en les societats una mena de por, i els conflictes migratoris vinculats al terrorisme ha estat un dels arguments més esgrimits per justificar l’aixecament de murs. Tots són intolerables. Els físics –visibles i grisos– i els invisibles i imperceptibles, perquè ens separen, ens oprimeixen, ens limiten i ens humilien.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.