Opinió

L’APUNT

La meva mare i les notes del col·legi

Les meves notes al llarg de la interminable EGB no és que fossin precisament exemplars. De fet, ara que hi penso, no invitaven a tirar coets, i menys que el meu pare i la meva mare es disputessin l’honor de signar-les. Les notes eren com de cartolina i gairebé tan grans com uns documents de l’extinta URSS. Un dels records que tinc d’aquella època era el cabrot de la meva mare quan les portava perquè només les podia signar el meu pare. Però, de totes maneres, jo ja ho veia com un tema absurd. Jo no tenia capacitat d’etiquetar-ho, perquè no existia el concepte desigualtat, si més no com ara. Ja ha passat molt de temps, però encara segueix sent del tot incompressible el que passa i és cosa de tots evitar situacions realment inadmissibles.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.