L'ofensiva de la SGAE arriba ara a les perruqueries

Perruquers de diverses poblacions catalanes han iniciat una campanya per demanar als clients que s'emportin música de casa quan es vagin a tallar els cabells. La insòlita petició no amaga res més que una protesta silenciosa contra les intencions de la Societat General d'Autors i Editors (SGAE), que pretén cobrar els drets d'autor de les cançons que sonin en totes les perruqueries en què hi hagi posada la ràdio o el fil musical. Concretament, sis euros mensuals als salons petits, de menys de cinquanta metres quadrats, i dotze als que superin aquestes dimensions.

Que en plena revolució tecnològica el gremi d'autors i intèrprets busqui mesures per corregir les pèrdues ocasionades per pràctiques il·legals com ara la pirateria musical, sembla absolutament lícit. Però una cosa és reclamar canvis legals o denunciar situacions concretes, i una altra, buscar els cinc peus al gat amb demandes ridícules i poc sostenibles des d'un punt de vista legal com la que ha posat en peu de guerra les perruqueries de mig país. La llista d'establiments o d'activitats que paguen un cànon a la SGAE és llarguíssima, com es pot comprovar al lloc web de la societat. Entre d'altres, el paguen totes les emissores de ràdio, encara que no tots els autors que programin pertanyin a aquesta societat. Pretendre cobrar ara dels establiments que les sintonitzen és voler cobrar dos cops el mateix concepte.

No és el primer cop que la SGAE es guanya titulars per l'heterodòxia d'alguna de les seves estratègies. No fa gaire va ser notícia quan es va saber que havia enviat detectius privats a casaments per demostrar que en els balls s'hi feia sonar música comercial. Una mostra més que el gremi de músics també pot desafinar.