La bretxa salarial

L’informe sobre l’evolució de la bretxa salarial a Catalunya, publicat pel Departament de Treball, Afers Socials i Famílies amb motiu del Dia Europeu per a la Igualtat Salarial entre Homes i Dones, ens mostra una realitat inacceptable en una societat del segle XXI que es pretén moderna i on totes les persones, homes o dones, haurien de ser iguals en drets i deures davant la llei. Segons les dades oficials de l’esmentat informe, la diferència entre el que cobra un home i una dona per fer la mateixa feina es calcula en un 23,4%; en altres paraules, és com si una dona treballés pràcticament dos dels dotze mesos de l’any sense cobrar. La xifra s’ha reduït respecte al 26% de l’any 2014, però òbviament l’objectiu d’eliminar aquesta diferència encara és molt lluny.

Quan es parla de justícia social i de cohesió social, un dels eixos importants de treball ha de ser la bretxa salarial de gènere, perquè afecta la meitat de la població. Els plans d’igualtat i les mesures de sensibilització, formació i suport tècnic a empreses, administracions i organitzacions públiques i privades finançats pel govern van en aquesta direcció, però no és suficient. Cal incidir més en el món empresarial per trencar l’anomenat ‘sostre de vidre’; cal avançar de manera notable en la conciliació familiar, perquè la maternitat continua sent causa principal de la bretxa salarial; cal incrementar la pressió legislativa per fer efectiva la igualtat salarial, com ja han fet països com ara Alemanya o Islàndia, i també cal una major consciència social sobre la necessitat d’eliminar aquestes pràctiques discriminatòries, sobretot en aquests temps en què emergeixen discursos polítics ultraconservadors i desacomplexadament masclistes, que no busquen el progrés i la justícia social, sinó el manteniment dels privilegis.