Política d'aparador a Barcelona
L'Ajuntament de Barcelona celebrarà a partir d'ara les seves sessions plenàries sense que les presideixi simbòlicament el rei emèrit Joan Carles de Borbó. La decisió de l'alcaldessa Anna Colau de fer retirar el bust de bronze del monarca amb l'argument que aquest fa mesos que va abdicar, ha aixecat, com era d'esperar, una forta polèmica. En uns moments en què el govern de Barcelona fa tot just els seus primers passos i no pot prendre grans decisions sense tenir abans una radiografia clara de la situació, Colau ha optat per una mesura simbòlica, que no té cap efecte pràctic, i que, tot i estar ben argumentada, ha acabat aixecant una polseguera gairebé ridícula.
L'alcaldessa de Barcelona ha deixat clar que aquesta és una mesura que s'emmarca en la voluntat de revisar totes les icones no només de l'edifici consistorial sinó de tota la ciutat, en considerar que la monarquia està “sobrerepresentada” a la ciutat. En un país on encara hi ha centenars de símbols franquistes, alguns d'ells a la capital catalana –principalment a les plaques d'habitatges–, la decisió, per més que simbòlica, no és menor. I potser per això es podia haver consensuat abans amb altres grups.
Una altra cosa és que aquest gest s'hagi de convertir en el principal tema de discussió del consistori, i que govern i oposició s'hagin d'embolicar en una cursa de cara a la galeria. I més quan tots sabem que, en realitat, el debat no el tenim només en la figura de Joan Carles, sinó també en el paper que ha fet històricament la monarquia i en el que representa actualment en un moment clau per al país. I en aquest sentit Felip VI ja ha deixat clar què en pensa.