La fiscalitat d'Apple com a símptoma

Aprofitant el benèvol règim fiscal d'Irlanda, Apple hi va declarar les vendes fetes a Europa, i no només al territori irlandès. Ara, la Comissió Europea determina que els beneficis fiscals d'Irlanda cap a Apple eren ajuts estatals il·legals. Per això, Apple haurà de pagar a Irlanda 13.000 milions d'euros en impostos mal desgravats. Apple ha anunciat que recorrerà contra la decisió de la CE. El govern d'Irlanda, que invoca la llei i la “integritat” del seu sistema fiscal, també.

Causa perplexitat a l'europeu –ja prou perplex perquè els efectes de la crisi no s'han repartit amb equitat– que l'evasió fiscal d'Apple tingués la cobertura legal d'un govern de la UE que ara, a sobre, se sumarà al gabinet legal de la multinacional nord-americana. I de la perplexitat, l'europeu passa a la irritació quan s'assabenta que Apple encara s'atreveix a amenaçar amb retirar inversions d'Europa si al final ha de pagar. Si la CE cedís, el ciutadà europeu es preguntaria, llavors, quin sentit té votar cada cert temps per triar els responsables polítics de cada territori i de la Unió Europea mateixa, si qui de debò porta les regnes és una empresa.

Però si Apple va eludir el pagament d'impostos és perquè hi ha un sistema fiscal territorial que ho permet. Després de casos com el Brexit, es va indicar que la solució és accelerar en la construcció d'Europa, i també cal fer-ho en aquest sentit. Molts problemes de la Unió Europea s'expliquen perquè la creació de l'euro no va anar acompanyada de la unió fiscal. Casos com el d'Apple, que no és l'únic, ho posen de manifest. Casos que són el símptoma d'aquesta carència tributària. Més Europa? Sí, però serà una consigna buida fins que no s'avanci cap a la unitat fiscal.