A la tres
I els refugiats?
“L'eurocomissari d'Immigració ni sabia que Barcelona havia acollit una manifestació a favor dels refugiats
Aquest és d'aquells articles que preferiria no haver de fer. Però la realitat és així, tossuda. Han passat 15 dies des de la gran manifestació a favor de l'acolliment dels refugiats que va omplir els carrers de Barcelona. La repercussió internacional va ser prou important, tant com perquè els màxims responsables d'Amnistia Internacional citessin la manifestació, que va reunir unes 200.000 persones, en la seva presentació anual, a París, el dimarts dia 21 de febrer. Però el cert és que la Unió Europea (UE) el que ha decidit aquesta setmana és, acceptant que hi ha eleccions a França, Alemanya i Holanda i que vol intentar evitar més males experiències tipus Donald Trump, girar l'esquena al clam català a favor dels refugiats i aprovar deportar més d'un milió d'immigrants sense dret d'asil i augmentar el temps que poden estar tancats en centres d'internament. I és que l'eurocomissari d'Immigració, Dimitris Avramopoulos, ni sabia que hi havia hagut una manifestació a Barcelona.
En paral·lel, l'Estat espanyol continua en la seva línia d'impedir l'arribada de refugiats. No és nou. Només ha acceptat tres de cada deu demandes d'asil . I, en l'actual crisi migratòria, es va comprometre a acollir 10.772 demandants d'asil provinents de Turquia i Grècia. La UE li demanava que n'acollís 17.300. La realitat: n'ha acollit 1.100, 500 dels quals són a Catalunya. Catalunya, però, n'ha demanat 4.500. Cert és també que la pressió sobre el govern espanyol des de la resta de l'Estat és prou petita: diumenge passat va haver-hi manifestacions a una trentena de ciutats espanyoles, la majoria de les quals no van reunir ni mil persones. Les més grans, a Madrid o Sevilla, van reunir encara no 2.000 persones... i cap representant polític destacat. A Saragossa o Pamplona, amb menys de mil manifestants, sí que hi havia càrrecs locals de Podem.
La UE és un búnquer, però és obvi que haver de passar per Espanya és un problema, i greu, afegit. Un cop més, “la independència no és fi en si mateixa, és una fórmula per millorar les condicions de vida de la gent”.
