A la tres
El PSOE no pot
“La pesada maquinària del PSOE es mantindrà encallada com a mínim fins a finals de maig
Suspesa en l'aire ha quedat la mà que Podem ha allargat a la resta de partits perquè s'afegissin a la moció de censura que presentaran a Mariano Rajoy. La iniciativa arriba després de setmanes i setmanes d'escàndols diaris en el PP, amb la detenció d'Ignacio González i l'SMS donant-li ànim que li va enviar el ministre de Justícia, Rafael Catalá; la tridimissió d'Esperanza Aguirre, les sospites que el fiscal anticorrupció va intentar impedir un escorcoll a qui va ser la mà dreta de la lideressa, o la constatació que el PP coneixia les seves activitats des del 2014 inclosos. Un fangar de dimensions colossals. I la sensació, resumida en paraules de Pablo Iglesias, que “Espanya viu un estat d'excepció”. El focus dels morats està posat sobre uns Ciutadans que fan bandera de la lluita contra la corrupció, però enlluerna directament un PSOE en hores baixes. La crida és a “desallotjar” els populars de les institucions.
El PSOE no vol, però, sobretot, no pot. El moviment dels d'Iglesias impacta de ple en un Partit dels Socialistes en situació de provisionalitat des de l'octubre. El portaveu al Congrés va rebutjar ràpidament sumar-se a una iniciativa que veu impulsada per “la mala fe”. El malestar es va estendre a la formació. L'anunci de la moció de censura evidencia, de nou, la debilitat dels socialistes i situa Podem com a alternativa i referent d'esquerres. El partit del puny i la rosa, de nou, a l'ombra. La pesada maquinària del PSOE es mantindrà encallada com a mínim fins a finals de maig, en espera del duel per la secretaria general que enfronta Pedro Sánchez i Susana Díaz –amb permís de Patxi López–. La incògnita del lideratge es resoldrà el 21 de maig i al juny hi haurà congrés. Els socialistes, mentrestant, immòbils. La feina interna és molta i va en detriment del paper que hauria de tenir el segon partit a la cambra espanyola.
Els socialistes, ennuegats amb la moció de censura de Podem, es limiten a demanar explicacions a Rajoy. Com a màxim, la dimissió voluntària. En les actuals circumstàncies no poden fer res més.
