A la tres
Poca broma
“Res de canícula. Per intranscendents que semblin, es prenen decisions cabdals i el polític que ho frivolitza queda ben acalorat
L’ estiu meteorològic comença cremant. El polític no es queda enrere, tant a Madrid com a Catalunya. Res de canícula i avorriment, més aviat màxima atenció pel que es fa o es vota, per gratuït i insignificant que sembli. Els qui pensen que res no està passant, com Antonio Balmón, que feia befa de l’anunci de referèndum, s’equivoquen de mig a mig. El moment polític exigeix claredat i prendre partit amb seriositat davant de qüestions com Catalunya o la corrupció, que han protagonitzat hores de debat al Congrés dels Diputats.
Totes les preguntes de la sessió de control al president de la Generalitat d’ahir al Parlament versaven sobre la data i la pregunta, fins i tot la que feia referència a la recuperació salarial dels funcionaris de Ciutadans. La fiscalia ja ha instat el Tribunal Superior de Justícia a actuar-hi en contra. Junqueras albira un pla de resistència del Parlament contra els atacs al 1-O. Puigdemont anuncia una bossa de voluntaris per desafiar l’Estat que vol prohibir el referèndum i detalls d’aquest per a finals de mes... I això que només s’estan vetllant armes.
A Madrid, Déu n’hi do per tenir un resultat cantat. Tot i perdre la votació, Iglesias en surt reforçat. El nou PSOE ha entès que haurà d’entendre-s’hi. ERC hi veu un possible aliat de futur. El PDeCAT ha prioritzat marcar perfil propi a Madrid i abstenir-se, perquè l’entesa de JxSí i la corrupció l’estan empetitint. Ciutadans s’ha evidenciat com a crossa del PP i Rajoy s’ha erigit com l’únic capaç de liderar Espanya contra les aliances d’esquerres i perifèriques. La irrupció de Montero anuncia que Podem té més recorregut que el d’Iglesias. La moció ha reforçat la idea que la corrupció ja passa factura al PP, malgrat que no hi hagi eleccions per demostrar-ho. Es creien indemnes, però Rajoy és el primer a no frivolitzar amb l’abast del descrèdit per la corrupció, i es va preparar a fons la moció, sabent que la corrupció ja és el segon problema per als espanyols.
Alguns encara fan broma del que passa. No és estrany que errin fins i tot a l’hora d’elegir el líder socialista.
