Reincidents

Ahir ho vam saber: el vicepresident Oriol Junqueras, el conseller d’Interior Joaquim Forn i els dos Jordis, Cuixart i Sànchez, seran mantinguts en presó preventiva sense fiança, la més injustificable de les penes de presó. Els presos amb sentència ferma resten dies: els que els falten per sortir. El preventius, en sumen sense saber quants més n’hauran de sumar. L’efecte és torturador.

Els dies previs a la decisió d’ahir, molts mitjans van publicar una biografia afable del jutge que l’havia de prendre: home íntegre, gens influenciable, amb molts anys de carrera a Catalunya, amb casa a Sant Cugat... Semblava que ens volguessin dir que seria benèvol, que el carrer seria accessible per als empresonats, fins i tot sense fiança. En realitat ens preparaven perquè trobéssim pertinent la seva decisió. Com pot ser sever amb Catalunya o els seus dirigents algú que té residència a Sant Cugat? Amb aquest currículum i aquest domicili, la presó per a Junqueras l’hem d’acceptar per força. El jutge amable no hi ha pogut fer més: els delictes són gravíssims i la possibilitat de reincidir-hi, elevada. “Això no és l’Audiència Nacional”, havia dit el togat a Carme Forcadell i als altres membres de la mesa el dia que els va interrogar, el mateix dia l’Audiència enviava a la presó Junqueras i els membres del govern que no havien optat per l’exili a Brussel·les. El Suprem no és l’Audiència Nacional però hi té una retirada. Uns quants al carrer, i uns altres a la presó. Judici salomònic? Deixem en pau el Judici de Salomó, que no té res a veure amb aquest: Salomó va mantenir íntegra la criatura en disputa, no la va partir en dos com el Suprem parteix el govern. Uns al carrer per satisfer els veïns de Sant Cugat, els altres a la presó per no contrariar l’Audiència, els fiscals i el govern del PP i els seus agents necessaris que hi ha al capdamunt.

Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, organitzadors de les manifestacions més multitudinàries i pacíficament exemplars que s’han fet a Europa i a Sant Cugat, a la presó. Ai, Agustí Alcoberro; ai, Marcel Mauri, substituts seus... Ja podeu organitzar concerts filharmònics amb El cant dels ocells i expedicions ordenades a Brussel·les... Si també hi ha presó per al vicepresident i per al conseller d’Interior, ai, Puigdemont; ai, Trapero. El major Trapero, que ara enganxa segells en una oficina sinistra, té pendent el pas per l’Audiència que no és el Suprem. Puigdemont és reclamat pel Suprem que no és l’Audiència. O és reclamat per les dues instàncies? Que no ens el parteixin pel mig com no va fer Salomó...

Junqueras es perfilava com a president de la Generalitat, segons les enquestes. Puigdemont li havia començat a retallar posicions. Veus com són reincidents?