“Alegria nova”

Ho sap quasi tothom i no és profecia sinó costum que, quan ve Nadal, a molts pobles i ciutats del Camp de Tarragona –ja veuen que els parlo del meu terrer!– es declama o es llegeix en actes públics El poema de Nadal de Josep M. de Sagarra. Aquesta obra d’autor, amarada d’elements que ens són genuïns i ancestrals, ha esdevingut protagonista d’una tradició que per veu d’actors i actrius professionals o amateurs, companyies i grups de teatre, ciutadans anònims..., es fa paraula dita en teatres, esglésies, ateneus, restaurants… en aquestes dates. I sense cap ànim d’exhaustivitat, però per citar tres propostes que conec per si els poden interessar, esmento la del selvatà Josep M. Puig, que amb el músic tarragoní Xavier Pié formen un clàssic de la recitació del poema sagarrià que arrenca fa més d’un quart de segle i que sempre passa pel Teatre Bartrina de Reus; la del vilaplanenc Jordi Mateu, que amb la direcció de l’actor Francesc Garrido proposen una nova lectura de l’obra, estrenen espai en un restaurant local i hi sumen set localitats més; i, finalment, la que en el format de lectura col·lectiva es fa, des de fa cinc anys, a l’església de l’Aleixar.

Tot plegat suposa un compromís i una voluntat d’un nombre de ciutadans gens menyspreable que renoven, anualment, el gust per la poesia dita, per l’obra sagarriana i per la tradició de llegir-la o escoltar-la, cosa que, deixin-m’ho dir, ben bé podria formar part, avui que quasi tot passa pel branding, de la marca de territori en qualitat de patrimoni intangible. Per tot això, donem valor a aquesta iniciativa –present, també, en altres indrets de Catalunya– perquè és una manera cada vegada més nostra de celebrar el Nadal, que, per cert, enguany arriba precedit d’una tardor amb esdeveniments col·lectius tan èpics i reaccions tan ignominioses que només poden portar-nos a persistir en la voluntat d’aconseguir el 21-D el que escriu Sagarra per al 25-D: “l’alegria nova”.