Opinió

Vuits i nous

Brossa i l’as de bastos

“S’hauria d’aplicar el 155 a l’exposició que li dedica el Macba

Visitar l’exposició dedicada a Joan Brossa que es presenta al Macba resulta una mica inquietant. Hi ha tantes invectives a Franco que sembla que, en virtut de l’article 155 de la Constitució, hagi d’entrar d’un moment a l’altre la Guàrdia Civil a retirar material, clausurar les sales, identificar els visitants i endur-se els organitzadors emmanillats. També hi ha mofes als tricornis. Una senyora em pregunta: “Com acabarà tot?” També està suggestionada per l’exposició. A aquella hora, molts milers de catalans desplaçats a Brussel·les desfilen per la “capital d’Europa” en suport al president i els consellers exiliats, en contra del 155 i a favor de la independència. El diari El País devocionari dels progres catalans i espanyols, titularà l’endemà: “El separatismo pasea su odio a España por las calles de Bruselas”. “Odio a España”: prenent la part governamental i estatal que ens fa la guitza pel tot. “Pasea”: com qui treu el gos a fer pipí. A Brussel·les, el pipí és privatiu d’un nen de bronze famós situat en una font. Si fos Brossa, em sortiria una poesia visual que connectaria el titular del diari amb el nen incontinent. A Brossa li agradava molt retallar diaris. I escampar-los per terra i trepitjar-los, amb els peus o amb el balancí. Una filmació mostra un estriptís de Christa Leem. De cada peça de roba en surt un naip. Sempre el mateix: l’as de bastos. Pinten bastos. La funció eroticobastonera acaba amb Brossa que surt de darrere unes cortines i crida: “Visca els Països Catalans.” La Guàrdia Civil hauria de tomar cartas en el asunto. Troben els confeccionadors i lectors d’El País, que l’exclamació transmet odi a Espanya? També hi ha una filmació del recital poètic del Price, l’any 1970. Brossa hi va actuar amb Pere Quart, Gabriel Ferrater, Salvador Espriu, Agustí Bartra... En acabat, tots van ser citats a declarar per violentar els Principios Fundamentales.

L’exposició havia d’enriquir-se amb un concert de Carles Santos, gran protegit i col·laborador de Brossa. No podrà ser perquè es va morir la setmana passada. Vaig conèixer Santos a la Universitat Catalana d’Estiu de Prada de l’any 71 o 72. Formava llavors part del grup d’artistes “conceptuals” amb Muntadas, Garcia-Sevilla i altres, tots presents a Prada. Els docents i alumnes de la universitat “exiliada”, treien a passejar odi a Espanya? Jo diria que l’odi quedava reservat a Franco i el seu règim. Els conceptuals estaven tristos perquè el seu admirat Tàpies els havia acusat d’“escaparatistas” en un article a La Vanguardia. Tàpies, tot i haver format part del Dau al Set amb Brossa, no tenia el sentit de l’humor de Brossa o de Carles Santos. Ara, post mortem, conviuen tots al Macba en una exposició que, tot amb tot, fa riure i allibera molts humors dolents.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia