Opinió

Vuits i nous

Substituts

“Un president ha d’assistir, també, als funerals inexcusables

Vinc del funeral d’Antoni Subirà, a la parròquia de Sant Cristòfol de Premià de Mar. El capellà oficiant i el difunt havien fet un pacte: el que sobrevisqués a l’un, organitzaria el funeral a l’altre segons els gustos musicals que els dos amics s’havien confiat. El capellà, que va fer cloure el funeral de Subirà amb el Cant de la Senyera, s’haurà de buscar un altre marmessor. Tothom té un substitut, per dolorós que sigui constatar-ho.

Hi havia Jordi Pujol, convalescent d’una pneumònia i molt afectat per la mort del marit de la seva cosina germana, que havia estat conseller dels seus governs i ara era un dels seus grans consultors. Hi havia Artur Mas, adolorit pel nou “pas al costat” polític que el dia abans havia fet en la presidència del seu partit. No hi era, en canvi, el president “legítim”, el president in pectore, el president Puigdemont, exiliat a Brussel·les.

Els presidents poden excusar l’assistència a un bateig o a un casament però han de presidir els funerals que, a diferència dels altres sagraments, que ho deixen tot obert i a l’expectativa, tanquen una trajectòria vital i professional brillant, en el camp que sigui. Puigdemont ha fet un gran servei al país, ho ha arriscat tot: la família, la persona, la residència... La història li ho agrairà, sobretot si el “procés” acaba, tard o d’hora, amb èxit i si la mateixa història incideix més en els encerts que en els desencerts. Diu, es diu, que recuperarà la presidència i formarà govern en una cerimònia d’investidura al Parlament on ell es farà present a través d’una connexió televisiva des de Brussel·les. Diu, es diu, que immediatament tornarà. La previsió és que, per molt president que sigui, el condueixin a la presó a fer companyia al vicepresident Oriol Junqueras, un altre que ha fet sacrificis suprems. L’Estat i la justícia que serveix l’Estat ho maquinaran tot perquè els dos líders no recuperin les seves funcions o per entorpir-les. Si els presidents han de presidir funerals, amb més motiu han de presidir investidures, governs i inauguracions. No en forma d’ectoplasma, sinó en carn i ossos. L’honor i la dignitat són virtuts molt importants, però conduïdes a l’extrem ens porten als actes sagramentals d’altres temps. L’honor i la dignitat de Puigdemont, Junqueras i tots els altres es manté intacta, per això no han de patir. Artur Mas, del PDeCAT, ha reiterat un pas al costat. El conseller Carles Mundó, d’ERC, que està encausat i sonava per presidir el Parlament, n’ha fet un altre. Tots dos partits tenen líders de sobres per presidir la Generalitat i formar un govern que governi amb eficàcia general, que sigui durador i lliure d’ensurts legals i que es dediqui a eixamplar la “base social” independentista si no volen que, per absència o iinacció, l’eixamplin els contraris.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a