Opinió

Vuits i nous

Filosofia grega

“Diògenes es desvirtua, i Aristòtil de nou traduït al català

Pobre Diògenes: va ser en el seu temps el model de qui no acumula res, i l’hem convertit en adjectivador dels malalts mentals que recullen coses dels contenidors de les escombraries per proveir de brossa els propis domicilis. Va viure en una bota de vi i només es va valdre de cinc objectes: un fanal, un bàcul, una flassada, un sarró i un bol. Va prescindir del bol quan va haver observat un nen que bevia l’aigua de la font directament amb les mans. El fanal, el feia servir per buscar homes honestos pels carrers d’Atenes. Es veu que no en va trobar mai cap. Ell mateix va falsificar moneda a la seca del seu pare. Deia que ho havia fet com a mesura àcrata i per posar en evidència la futilitat de la riquesa. Deixem-ho així. Tales de Milet, que passa per ser el primer filòsof occidental conegut, va ser a la vegada un gran camàndules: aprofitant-se que tothom el tenia també per endeví infal·lible, va pronosticar una gran sequera. Els pagesos es van vendre les oliveres i els moliners es van vendre els trulls. La sequera va resultar una enganyifa i el de Milet, que amb un intermediari havia comprat les oliveres i els molins, es va convertir en un dels homes més rics de l’antiga Grècia. Podria ser el patró dels Millet haguts i per haver, amb molta més autoritat que Diògenes ho és dels saquejadors de contenidors. Qui va tenir la idea de fer-l’hi, si no en dona cap motiu o n’és la imatge contrària? No ens podem fiar de res. Un dia vaig haver de cobrir la informació d’uns gitanos i uns paios que discutien. El patriarca gitano va dir: “Ahora vendrá el Feo y lo resolverá.” “El Feo” va resultar ser guapíssim. Nosaltres donem per fet que el que es diuen Ros o es diuen Blanc van tenir avantpassats amb aquestes coloracions, i potser tot és fruit d’una broma o d’una ironia, i el Blanc era negre com el carbó, i el Fuster era lampista.

Divendres vaig anar a sopar a un restaurant de carn i peixos a la brasa (“braseries”, en diuen, confonent la paraula francesa que vol dir “cerveseria”). A la taula del costat hi havia l’amic Xavier Riu, professor titular del Departament de Filologia Grega de la Universitat de Barcelona. Ens vam saludar, vam estar contents de veure’ns i vam intercanviar alguns comentaris fútils i uns altres de referits a l’actualitat política catalana. Poca cosa, perquè tant ell com jo anàvem acompanyats. Al final, quan se n’anava, em va ensenyar un llibre que duia al sarró: la seva traducció de la Poètica d’Aristòtil per a la Bernat Metge, acabada de sortir de la impremta. Em va saber greu no haver-ho sabut abans: n’hauríem pogut parlar. Em vaig consolar filosòficament: Sòcrates, Plató o Aristòtil, com Tales i Diògenes, també devien parlar del fred que fa, de la passa de grip o de política local davant uns peus de porc o una orada a la brasa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia