Full de ruta
El fiasco dels comuns
Els comuns van perdre 600.000 vots entre les generals i el 21-D. On van anar a parar?
La victòria indiscutible de l’independentisme, la derrota incontestable de la proposta repressiva del PP i el fet que un partit creat fa, políticament parlant, quatre dies com és Ciutadans hagi obtingut el nombre més alt d’escons han fet que s’hagi parlat poc d’un altre element destacable del 21-D: la patacada de Catalunya en Comú-Podem. Els comuns havien teoritzat sobre el desembarcament a la Generalitat un cop, impulsats pel 15-M, aconseguida l’alcaldia de Barcelona. La realitat, però, és que, respecte a les darreres eleccions catalanes, han perdut tres diputats i uns 40.000 vots. Òbviament, aquests resultats els han assolit en un context molt complicat per a ells, amb dos blocs, l’independentista i el del 155, que han monopolitzat el debat.
En tot cas, la mateixa aliança política –bé, menys un sector de Podem– havia aconseguit guanyar, dues vegades consecutives, les eleccions generals al Principat. Tant el 20 de desembre del 2015 com el 26 de juny del 2016, els comuns van vorejar el milió de vots; el 21-D van quedar en 320.000. I els altres 600.000? On van anar a parar? Doncs ells mateixos admeten que, almenys un 33%, a forces independentistes. En els darrers temps, els comuns no han sabut llegir què passa a Catalunya. Xavier Domènech pot argumentar que no vol ni la DUI ni el 155 però no pot dir, i encara menys fer-ne un eslògan, que Ni DUI ni 155 perquè posa al mateix nivell una repressió ferotge de l’Estat i l’única sortida, no volguda i ell ho sap, que el PP ha deixat als independentistes. L’equidistància no serveix quan hi ha gent a la presó per les seves idees polítiques. I n’hi pot haver més. I podrien no ser independentistes.
Les coses han canviat tant que ara els que són vistos com a veritables revolucionaris, els que lluiten contra l’statu quo, són els independentistes. El més trencador és votar Puigdemont. I, mentrestant, els revolucionaris de tota la vida la veuen passar sense entendre que la catarsi també ha arribat a les restes d’aquella Convergència que tant odiaven. Ara els dels barris alts de Barcelona voten Ciutadans.
