Vuits i nous
Valls i Tabarnier
“Diuen que l’antic primer ministre francès vol governar Barcelona
Ferran Valls i Taberner va ser aquell historiador i polític de la Lliga que durant la guerra i sobretot en la postguerra va canviar Ferran per Fernando, va apostatar del catalanisme de la joventut, va situar l’origen dels mals de Catalunya en la figura d’Enric Part de la Riba, president de la Mancomunitat que l’havia afavorit, i amb l’article La falsa ruta va tirar en cara a la burgesia que s’hagués deixat enlluernar per la República i el catalanisme. No consta que tingui cap relació de parentesc amb Manuel Valls, polític francès nascut al barri d’Horta de Barcelona el 1962 que ara sembla que aspiri a ser alcalde de la seva ciutat nadiua per Ciutadans, però si Valls i Taberner va renunciar als orígens polítics, aquest altre Valls ha renunciat als familiars. El seu avi Magí va ser un dels directius d’El Matí, òrgan d’Unió Democràtica de Catalunya. El seu pare, Xavier, pintor d’èxit a París, va cultivar el catalanisme. Es diu Manuel pel seu oncle Manuel Valls Gorina, músic, compositor, membre del consell assessor d’Òmnium Cultural, autor de la música de Primera història d’Esther i de les bandes sonores de La ciutat cremada, Victòria i Companys, procés a Catalunya. Aquella havanera inicial de La ciutat cremada... Va compondre, i ara toquem nervi sensible, l’himne del Barça, amb lletra de Josep M. Espinàs i Jaume Picas.
Manuel Valls va ser primer ministre de França. Algun mèrit deu tenir. No s’arriba a primer ministre de França així com així, les coses com siguin. Un dia va visitar Perpinyà. Ràdio Arrels li va sol·licitar unes paraules. Les va dir en francès: “Un primer ministre de la República no parla en català.” Soyez propres, parlez français. Des que va deixar l’alt càrrec visita sovint Catalunya i Espanya. Sembla que hi visqui. Es deixa veure molt amb Ciutadans, participa de les seves inquietuds: no al catalanisme, no a la immersió lingüística, soyez propres, no a l’independentisme, és clar. Defensa Tabarnia, territori immaterial oposat al sobiranisme encunyat per Ciutadans, el PP i Vox. Li direm Valls i Tabarnier.
No sé ni per què en parlo. Potser per arribar a aquesta broma final. Alcalde de Barcelona? Alguns, també de l’esquerra –no en va Valls va ser primer ministre socialista–, ho han celebrat: quin honor que un personatge tan important vulgui governar Barcelona. Si n’hi ha molts que pensen així, mereixen tenir-lo d’alcalde. La premsa francesa ha estat més afinada: “Valls, candidat d’un partit d’extrema dreta espanyol.” Valls i Taberner va abraçar l’ideari de José Antonio Primo de Rivera després d’haver-se oposat a la dictadura del seu pare. El Valls Tabarnier fa costat a Albert Rivera. No consten vincles familiars entre els Rivera, però semblen cosins.
