Vuits i nous
Preventius perpetus
“Sumen dies, no en resten com els que tenen sentència ferma
Empaqueto, i me’n vaig uns dies a respirar altres aires (Alerta, lladres: la casa és més segura sense mi, i hi ha gent). Em va venir l’impuls fa unes setmanes, un moment que l’actualitat política i les declaracions insultants dels seus responsables se’m van fer insuportables. Els tràmits han estat fets, me’n vaig, la situació no ha canviat, necessito la descompressió. Haurà millorat res, quan torni? No ho sembla. Potser haurà empitjorat. Tampoc m’absento tants dies: pocs. “Aquí us quedeu”, dic a un amic de confiança. No es pot formular l’expressió tòpica sense caure en la frivolitat, me n’excuso. Hi ha gent a la presó, que hi seguiran essent a la tornada. Diu Rajoy i la seva lleial oposició que no els agrada que els noms d’alguns figurin a la composició de govern que ha fet el president Quim Torra. Doncs que els treguin de la presó. O que no els hi haguessin ficat, quan van delegar un problema polític als jutges més severs i complaents que van trobar. Tinc un amic que porta dos llaços grocs. “Un és per als que me’n pregunten el motiu i no en porten cap.” L’altre dia un d’aquests em deia que el llaç groc equivalia a exhibir la insígnia d’un partit polític: “Oi que te la trauries si haguessis de fer classes o intervinguessis en un acte apolític?” Tinc amics que no entenen res. El llaç groc supera la política, apel·la a la justícia i als drets humans, i això es pot manifestar a qualsevol lloc, pensis com pensis. Amb més motiu a classe. Ho diu un que no usa llaç per una mena de pudor a l’aparador. Prou faig manifestant-me contra la presó allà on vaig i em criden. Aquests articles porten un llaç groc fins i tot quan parlen d’animalades.
Anem al cine, ens fem uns ous ferrats, celebrem la pluja que no para o ens en queixem, pugem al tren de la bruixa, lamentem un mal de cap, fem maletes per anar-nos-en... i alguns segueixen en presó preventiva, que és presó perpètua perquè no se li veu la fi. El preventiu suma dies, no en resta com els reus amb sentència ferma. Els seus familiars els han d’anar a veure a la quinta forca. Ells també són penats i sumen dies.
Junqueras, Homs, Forcadell, Romeva, Rull, Turull, Cuixart, Sánchez, Bassa... Hi havia parlat, els conec. Un amic va anar amb una colla a visitar Quico Homs. Havien treballat amb ell. “Li vam dir: Quico, la presó t’afavoreix, et veiem més esvelt. Vam riure molt.” Vau riure? “No vam parlar per res de política, només de records alegres. Al final ens va dir que tornéssim més sovint perquè només l’anava a veure gent trista. Oriol Junqueras era a la cabina del costat amb gent trista. Engelosit va aixecar la veu per dir-nos: «Jo també vull riure».” Gent així de constructiva i entera a la presó...
Ara me n’aniria amb recança. Fins a la tornada.
