Televisió

Tinc amics que, formant part d’una generació per a la qual Itàlia era un referent, van viure part de la seva joventut en alguna ciutat italiana i que, durant l’època de Berlusconi, no es creien que allò que representa el fundador de Mediaset podia haver destruït el teixit social, polític i cultural d’almenys una part del país. Tanmateix, als anys vuitanta, davant de la propagació de les escombraries televisives de Berlusconi, Federico Fellini havia alertat: “La televisió demostra el fracàs del nostre sistema cultural.” Uns anys després, un altre cineasta italià, Nanni Moretti, afirmava que no comprenia com els seus conciutadans havien concedit el poder polític a qui dominava els mitjans de comunicació. Però potser ho van fer precisament a conseqüència d’aquest domini: Berlusconi havia canviat la mentalitat de bona part dels italians amb la seva porqueria mediàtica. Ni tan sols calia transmetre una ideologia política de manera explícita. Del que es tractava precisament era de despolititzar i omplir l’imaginari de brutícia.

Evidentment, no penso només en Itàlia. Tampoc només en els efectes de la televisió en aquests temps en què les xarxes socials també són un abocador i un mitjà de difusió d’estupideses. Pot considerar-se que uso un llenguatge apocalíptic, però tanta escombraria no hi deu ser per res. El cas és que, a l’Estat espanyol, es posa en qüestió les cadenes públiques afirmant que s’usen com a forma de propaganda política, de manipulació i d’adoctrinament. A través d’altres mitjans de comunicació, és a dir diaris i emissores estatals i, essent una ironia carregada de cinisme, fins i tot amb la participació de tertulians de TVE, sobretot s’apunta contra TV3 com a eina suposadament al servei del procés d’independència. Deixem-ho córrer i pensem en les cadenes privades: els seus continguts, i les formes amb les quals els transmeten, no tenen un efecte en la població que els consumeix? No treballen aquestes mitjans de manera calculada per a la idiotesa social? Repeteixo: no cal fer ideologia explícita, que també en fan, sinó simplement entretenir per despolititzar. Això ho estic pensant just el dia després que el nou govern espanyol del PSOE s’hagi acabat de formar amb un ministre de Cultura (i també d’Esports) que ha col·laborat llargament amb programes de Mediaset i ha anat cultivant la fama a través de les xarxes socials.