Opinió

Vuits i nous

Tots són Putin

“Els homes de la seva edat miren i caminen igual i van al mateix gimnàs

El senyor que seu en aquella taula és en Putin. El cambrer que el serveix, també. És en Putin l’home que ara baixa d’un cotxe, el que entra a l’església, el taxista, el vigilant que protegeix un quadre a l’Ermitage, els monjos que reben cantant els visitants del monestir, aquell amb cartera que entra en un dels edificis d’oficines del Moscow City... Tots els homes d’una certa edat, l’edat de Putin, són en Putin: es mouen igual, caminen eixarrancats i miren el món amb el cap abaixat com ell i van al mateix gimnàs. El senyor que seu en aquella taula es posarà dret resituant-se els músculs de les espatlles com fa Putin cada cop que s’aixeca d’una cadira. Putin és pertot: també als estampats de les samarretes, als vasos amb nansa o a les matrioixques, molts cops amb ulleres fosques, jaqueta de pell negra i posat agressiu d’heroi de pel·lícula americana. És ironia o admiració? “Una mica de tot.” Putin no és gaire alt. Els alts de Rússia envegen els baixets perquè tenen avantatge a l’hora d’assemblar-se a Putin.

Hi ha admiració. Jo no sé quants russos enyoren l’època soviètica, “quan tothom tenia feina” per fictícia que fos. El que és segur és que agraeixen a Putin que hagi restituït a Rússia el paper de gran potència i als seus habitants, l’orgull de ser russos. Els abusos, els defectes de Putin? Pitjor és Trump, que no sap per on navega. Van al mateix barber i al mateix sastre que Trump, els americans, inclosos els que l’han votat? Fa tot l’efecte que no.

Però: són els homes russos els que imiten Putin o és Putin qui imita els russos? Els russos no són gaire afables: no miren als ulls, no saluden, no són sol·lícits ni quan es tracta de vendre’t un producte, renyen. Diuen que és una impressió d’entrada que queda corregida quan el rus ha agafat confiança en l’estranger. Potser sí, però el turista fugaç no té ocasió de comprovar-ho. Volia canviar moneda en un banc i a la primera intenció la noia de l’oficina em va expedir al carrer cridant i rebotint papers per les taules. No devia ser l’hora de la transacció que pretenia. Diuen uns altres que el caràcter de l’home rus ha quedat molt impregnat de l’època soviètica, quan les alegries eren escasses i els estrangers, desconeguts o enemics. Que no sigui al revés, que no sigui que es van fer soviètics perquè prèviament ja eren així. Sempre queda el dubte si els països nòrdics d’Europa són puritans perquè són luterans o Luter hi va triomfar perquè eren puritans d’origen. Els russos són com Putin o Putin és i fa com els russos?

Dos bars on vaig entrar estaven decorats amb fotografies de mandataris soviètics. Als llocs de souvenirs venen estrelles roges, insígnies i gorres amb la falç i el martell, retrats de Lenin i Stalin... Ironia russa o què?



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia