Opinió

Vuits i nous

Extradició i referèndum

“Ara estan menys segurs que abans de guanyar-lo

La justícia alemanya exonera el president Puigdemont del delicte de rebel·lió que l’espanyola manté per als seus subordinats: el vicepresident Junqueras i els antics consellers del seu govern empresonats. Com es pot jutjar l’escalafó inferior deixant intacte el coronel? Els mateixos tribunals alemanys aprecien en Puigdemont indicis de malversació, un delicte molt menor comparat amb els que afecten els empresonats, i proposen extradir-lo. En aquestes condicions, sembla que el jutge no el vol: o malvat del tot, o res, Es presenta un judici curiós. “Esperpèntic”, segons l’advocat de Puigdemont Jaume Alonso-Cuevillas. Suposo que serà una vista que convocarà molts observadors estrangers, i ara, després de les últimes novetats, encara més. Quedaran en evidència el jutge instructor, la Justícia que diu representar i tots els polítics que van delegar en ell i en Ella la solució d’un conflicte de matriu política que ara descobreixen que només té solució política.

I tot per no haver acceptat un referèndum pactat que a més a més haurien guanyat. Ara tornem a sol·licitar-lo. No hi poden accedir: han passat tantes coses que no estan segurs de sortir-ne victoriosos. També mantenen la reserva perquè diuen que seria reconèixer a Catalunya una personalitat política a part de les altres “regions”, espanyoles i també europees. Però hi ha més coses, que no expressen: un referèndum implica una campanya per convèncer l’electorat de votar una de les dues alternatives que es presenten. Els partits independentistes la farien a favor dels avantatges d’una república pròpia, això és clar. Ara: i els altres, en què basarien la campanya? Bé haurien de presentar un programa suculent per als dubtosos o per als mateixos independentistes, com va fer Cameron amb Escòcia. Aquest programa implica un projecte per a Catalunya. No el tenen. El podrien crear. Com els reaccionarien les altres “regions” o “comunitats autònomes”? Per mantenir Catalunya, els sortiria la desafecció per un altre extrem. Però cal insistir-hi tenaçment. Jo, que soc refractari als referèndums perquè no admeten matisos i la gent hi acaba votant coses diferents de la que es pregunta, soc partidari d’aquest perquè els convocats, com en les eleccions del 27 de setembre, sabrien molt bé el que se’ls preguntaria. Torra i Sánchez es van mirar i mesurar, dilluns: “Jo tinc més de dos milions i un primer d’octubre”; “jo tinc la força de l’Estat”. La força de l’Estat se li ha debilitat, amb la resolució alemanya. L’independentisme, s’ha enfortit? Comptem-ho. Mentre esperem fer-ho, els presos han de ser al carrer immediatament, i Puigdemont i tots els exiliats han de circular lliurement pel país i tenir veu al Parlament.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Publicat a