La prioritat

Aquest articulista no sap què no entenen de la situació actual els tres sectors polítics de l’independentisme. Posat a emprar el tòpic, ho dic des de la perspectiva del català emprenyat, elevat a la categoria de cabrejat. Què és el que no entenen del seu fracàs a partir del 3 d’octubre, o què és el que no entenen a partir de les lleis del 6 i 7 de setembre, que declaraven Catalunya com un ens polític sobirà, de manera totalment irresponsable, ja que el dia D a l’hora H van fugir, literalment del país, o es van lliurar, literalment, a l’enemic? Què és el que no entenen, deu mesos després, els uns a l’exili i els altres a la presó, perquè siguin incapaços de tenir una estratègia frontal i conjunta, única i directa, que representi una sola idea, la independència, a la qual el votant pugui votar amb el convenciment que allò tindrà efectivitat i no serà una olla de grills? És a dir, com pensen, des de la política de partit (els de la CUP no deuen pensar gens, tot els rellisca, ja que es troben segurs en la possessió de la seva veritat), assolir el deslliurament dels presos i el retorn dels exiliats, si el que fa un impedeix fer a l’altre, i al revés? On va el Sr. Puigdemont creant un moviment transversal que comença per no tenir ni la totalitat dels seus? On vas, Puigdemont, cavalcant sobre les argúcies del dret (fet sempre perillosíssim, perquè el dret sovint és pura interpretació, i als jutges espanyols, al revés que als alemanys, els sobra fantasia), per aconseguir que l’Estat espanyol s’humiliï als teus peus? On aneu, Srs. d’ERC, que un dia dieu traïdor al president per voler convocar eleccions i el dia següent us hi apunteu ben alegres, convençuts que és la vostra per tòrcer el coll a la dreta? On aneu, tos dos, en aquesta disputa, tenint tots dos presos i exiliats? I, els de les camisetes, us penseu que l’infern no existeix per a vosaltres, àngels purs?

I per això vam fer sis manifestacions i ens van trencar la cara l’1-O? Des d’aquell dia que aquest modest i cabrejat articulista demana unitat i estratègia i, sobretot, assoliment d’una majoria suficient, indiscutible, i no aquest gairebé la meitat amb el qual van declarar la independència inexistent més inexistent i breu de la història. Aquest que escriu vol la independència i no fer el ridícul contínuament, i demana seriositat, intel·ligència i estratègia, sempre des de la unitat (la independència és un fet, igual per a tots, no una qüestió ideològica; o és que encara no ho han entès?). Amb el fet de la independència d’un col·lectiu no es pot jugar a metges, com quan érem petits. Ah, i si es fa el ridícul, no valen els patrioterismes acusant l’enemic de tots els mals: el president, Puigdemont, i el vicepresident, Junqueras, encara no han dimitit públicament per la seva befa. Després d’un fet així, cal dimitir. Després ja et tornaran a elegir, si s’escau.

Srs. i Sres. de l’ANC i d’Òmnium: en quin univers de l’imaginari graviten? Ho dic perquè la societat civil vol idees (pràctiques) i fets, i no patriotisme. El patriotisme és una merda. No ho confonguin amb la independència, que és un fet polític real i objectiu. Ah, que no ho sabien?