Opinió

A la tres

Res de marmota

“Per repetitiva i inútil que sembli la Diada, la gernació aferma objectius i obliga a buscar vies polítiques noves

L’endemà de la Diada pot semblar que res no canvia i que les repetides manifestacions en demanda de llibertat i independència no serveixen de gaire. Però sí. I tant. El procés no és cap Dia de la marmota, la pel·lícula en què l’actor Bill Murray vivia encallat en un mateix dia en què l’animal mostra si albira gaires dies més d’hivern als Estats Units.

I tant que es mou el procés. A Catalunya prou que s’han mogut coses, i els partits van veure dimarts que la gernació continua convençuda, perseverant i persistent en l’objectiu d’assolir la República. Els ciutadans han tornat a demostrar constància i insistència en un clam de sobirania, tot i la repressió. Les entitats sobiranistes mantenen intacta la capacitat de mobilització. Els partits busquen sortides, com ara la moció del PDeCAT amb el PSOE. ERC ja fa dies que lidera la necessitat d’alentir el procés.

Alguns líders estatals de la repressió (Rajoy o Sáenz) han deixat la política. TVE va mostrar per primer cop les imatges de la Diada al seu canal d’informació. Sánchez i els socialistes proposen un referèndum per aprovar el grau d’autonomia que proposarien, o per un nou Estatut. Malgrat que aquesta pantalla ja està passada, i per això se surt al carrer o es reclama fer efectiva la independència, no s’ha de descartar participar-hi, per ingenu que sembli. Tal com preguntava la BBC a Borrell: “Per què no volen que votin?” I si votem per descartar cap nou Estatut ni cap nova relació amb l’Estat? Seria com votar independència sense referèndum. Sánchez vol guanyar temps o enganyar el sobiranisme, com han fet abans Guerra o Rodríguez Zapatero, però la tàctica se’ls podria girar en contra i com més siguem pel dret a decidir, millor.

L’Espanya que governa troba que cal afrontar la situació amb alguna cosa més que no sigui repressió policial i judicial, tot i que encara envia antiavalots. El Suprem, però, va a la seva i la sentència contra els presos pot dilapidar aquests intents de diàleg, malgrat la distància de les posicions inicials. Res no serà, doncs, igual.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia