Després d’una atzarosa aventura pel desert (també pel desert de l’abús i l’explotació sexual) i ja en la costa andalusa, un guàrdia civil els descobreix darrere d’un matoll, es fa l’orni i ells continuen l’incert camí cap a una oportunitat. Més de 50 refugiats d’empobriment i altres violències moren en un bombardeig al centre de detenció de Tayura (Líbia), finançat per la UE, i els que intenten escapar-se són abatuts a trets. Des del Mare Nostrum ens miren els rostres de l’esperança ofegada per la deshumanització mentre Sea Watch, Sea Eye i Open Arms practiquen el deure de socors. A Arizona, Scott Warren, de l’ONG No More Deaths, allotja i alimenta uns centreamericans indocumentats i s’arrisca a 10 anys de presó per la seva solidaritat. Hi ha qui diposita olles d’aigua en possibles punts de trànsit, hi ha qui hi aboca porqueria i verí de rates i hi ha patriotes amb el rifle a punt. Hem vist infants separats dels pares, tancats en gàbies, patint gana enmig de la brutícia. El sacerdot mexicà Pedro Pantoja, fundador de la Casa del Migrant de Saltillo, denuncia desapareguts per les autoritats i pel crim organitzat, un panorama de terror. A Catalunya s’han atacat centres d’acollida de menors però a Llagostera tots els grups municipals (Junts per Llagostera, Cup-Alternativa, ERC i PSC) aproven una contundent moció contra l’Europa de la vergonya. Històries al voltant de fronteres físiques, morals, polítiques. I nosaltres, a quin costat estem?