Demés i varis Tactisme

L'actual normativa és en part depuració: l'eliminació de formes habituals però de catalanitat dubtosa. Sovint no es condemna la forma sinó algun dels seus usos. Passa amb demés i varis. L'únic demés que avui s'admet gairebé no el fem servir: equival a a més. Els demés usos, com ara aquest, els hem de substituir per els altres o la resta. I por lo demás, per exemple, és fora d'això. A vari li passa el mateix: és bo com a adjectiu sinònim de variat però no com a quantitatiu sinònim d'uns quants. Podem aplicar remeis varis però no varis remeis, una forma que es delata perquè tothom diu vàrios. Divers va tenir més sort i té tots dos valors: gelats diversos, és a dir, múltiples i variats; i diversos gelats, és a dir, uns quants. I, tanmateix, jo hi veig sempre diversitat, i per això no diria “He esperat diverses hores” sinó unes quantes. I és que les hores, si esperes, són desesperadament iguals.

Hi ha un tactisme culte de cèl·lules i biologia, i si n'existís un de popular, podria ser la tècnica d'endevinar si un meló és madur tocant-li el cul. Perquè tactisme ve de tacte. Avui, però, me'n trobo molts referits a tàctica. Davant la crisi, clama l'opinador, els partits han d'aparcar els tactismes. I ell mateix, dues ratlles més avall, en diu tacticisme, que és l'única forma bona. No és als diccionaris, però el Termcat, amatent, ja l'ha recollit.