drim_maxín: vers lliure

Així es presenten al seu Bandcamp: “La drim_maxín és un artefacte sonor psiquedèlic que sorgeix a principis del segle XXI de la veu i els poemes de Joan Comes i de la Gibson i les músiques de R. Cru per homenatjar les ones alfa i omega de la Dream Machine de Burroughs i Gysin.” En algun moment, aquest singular projecte es va dir també Dream Machine i ara, oficialment (?), és drim_maxín, amb minúscules, guió baix i tal com raja. També els implicats juguen amb les seves identitats: Joan Comes és, en la vida civil, Joan Josep Camacho Grau, i R. Cru és Rafael Cruz amb la guitarra elèctrica. Junts formen una activa cèl·lula creativa que no para quieta, com ho demostren les nombroses gravacions amb què van farcint el seu Bandcamp ( drimmaxin.bandcamp.com ), la més recent titulada Tot_passa_ara.

Fa poc han publicat dos dels seus treballs en CD: Fam, gravat el 2016, i Set o buit, de la collita del 2017. Tots dos discos tenen en comú el fet d’haver estat concebuts durant la prolífica estada de la drim_maxín al seu antic local del Barri Vell de Girona: la Fuck_tory. De fet, les portades dels dos discos estan il·lustrades amb fotografies de la porta de fusta d’aquell local, situat en el número 5 de la travessia de l’Auriga, on el duet assajava, experimentava, delirava i, puntualment, organitzava algun recital poètic amb públic i primeres espases poètiques com ara Enric Casasses. La Fuck_tory, òbviament un homenatge pervers a la Factory de Warhol, va ser un petit oasi de creació fins que els van fer fora del local. Si més no, com a testimoni d’aquella època queden aquests dos discos –a la venda únicament a la Llibreria 22 de Girona–, el primer gravat al 41dB.Studio de Cassà de la Selva i el segon, directament a la Fuck_tory, però tots dos elucubrats en aquesta última trinxera. I a què sona aquesta drim_maxín? Hi ha poesia disparada més que recitada –amb versos de Camacho Grau, però també de Joan Vinyoli, Genís Cano, Guim Valls o Adriana Bàrcia– i una guitarra hard-rockera, més o menys experimental, segons el tema. La drim_maxín és probablement l’únic grup del món on poden coincidir en els crèdits d’una cançó Agustí Bartra i Jimi Hendrix o Antonio Gamoneda i Deep Purple. Fins i tot, aconsegueixen capgirar Perfect Day de Lou Reed i sense fer-se mal. Sí, un dia perfecte és escoltar la drim_maxín.