Terra Lliure: Punt final?

Terra Lliure és, encara, un fenomen incòmode. L'organització -armada o terrorista, segons les fonts- va viure la pròpia història al marge o contra la majoria dels catalans en la Transició. A poquet segle XXI ningú té gaires ganes de recordar-ne els detalls. Les víctimes, legítimament, perquè volen oblidar el patiment. Els protagonistes, perquè van decidir girar full i resituar-se en la normalitat. La societat, perquè majoritàriament ni en va sentir la necessitat ni encara menys la sent ara.

Però Terra Lliure hi va ser. Agradi o no. I l'episodi ha de ser recordat i arxivat com a part de la història d'aquest poble. De Salses a Guardamar, ves per on. Per això cal constatar la valentia de Televisió de Catalunya, que fa poc va programar un reportatge que en feia el recorregut i el balanç d'una manera honesta. Valentia matisada, perquè els responsables del canal públic es van estimar més programar-lo al 33, no fos cas que algú prengués mal.

Aquest cronista se'l va mirar i va constatar-ne l'oportunitat i la professionalitat. Potser en algun moment calia haver-hi falcat la paraula "terrorista" perquè Terra Lliure, a part de lluitar per la independència dels Països Catalans i un socialisme difús, també va aterrir una part de la població catalana. Va matar, de rebot, una dona a les Borges Blanques i va ferir Federico Jiménez Losantos, que no ha deixat de supurar bilis negra pel trau des d'aquell moment.

Tot això cal recordar-ho. El punt final en l'activitat de Terra Lliure no pot ser de cap manera un punt final en el record. Per això cal felicitar David Bassa pel reportatge. I cal criticar l'actitud d'aquells -com el diputat del Partit Popular Daniel Sirera- que acusen la memòria d'"apologia del terrorisme". Apòlegs de la desmemòria com són.