Aquest 2023 passarà a la història com l’any que les energies renovables van desbancar les energies fòssils i nuclears en la producció d’electricitat a la península Ibèrica. La gran implantació d’eòlica i fotovoltaica dels darrers mesos, juntament amb un hivern relativament assolellat, han portat a produccions massives de fins a 18.000 GWh/mes, superant el 50% de la demanda. Alguns dies, amb produccions punta properes al 80% que han obligat a tancar centrals de gas i hidroelèctriques i a reduir al mínim la nuclear (que no té prou flexibilitat per aturar-se). I és que el sistema elèctric té una peculiaritat que és alhora la seva feblesa: no pot faltar ni sobrar energia en el sistema. S’ha de produir en funció de la demanda; altrament, l’energia sobrant rebentaria la xarxa.

Així doncs, el sistema governat per REE prioritza les energies més barates, que són les renovables, per damunt d’altres de més cares. Quan fa vent, l’eòlica entra amb força i obliga a aturar les altres centrals; quan fa sol, és la fotovoltaica la font prioritària. És el que s’anomenen els curtails. Fins i tot alguns dies, en les hores centrals del dia, la fotovoltaica també ha desplaçat l’eòlica, arribant a preus majoristes propers als 0 €/MWh. Aquest és el motiu per què, en dies de vent, de vegades veiem aerogeneradors aturats.

És aquesta gran implantació de renovables el que ens ha salvat dels salvatges preus que s’estan donant en bona part d’Europa. És una bona notícia. A hores d’ara, la fotovoltaica ja cobreix bona part del consum en les hores solars i se n’espera molta més els propers anys. Però la bona notícia també ens enfronta a dos problemes que cal resoldre de manera urgent per tal que aquesta transició energètica no es vegi estroncada.

El primer és que cal donar senyals al mercat per tal que es concentrin els consums en les hores de major producció, en què l’energia és abundant, renovable i barata. Això passa per una electrificació dels processos industrials que, ara per ara, funcionen amb combustibles fòssils. Les empreses que abans facin aquesta conversió seran més competitives i, els propers anys, els ajuts i crèdits de l’administració a la indústria haurien d’anar específicament a aquesta finalitat. De la mateixa manera, cal adaptar la tarifació del sistema regulat, que ha quedat obsolet perquè les hores solars ara són considerades punta i desplacen els consums domèstics a hores en què justament no hi ha sol. Un despropòsit que obliga les elèctriques a vendre car quan l’energia és barata i a vendre barat quan és més cara.

En segon lloc, cal pensar quins altres usos podria tenir l’energia sobrant que ara no entra en el sistema per falta de demanda o perquè s’està satisfent amb altres combustibles. Un, sens dubte, ha de ser electrificar la mobilitat, en què, avui dia, som a la cua de la UE pel que fa a estacions de recàrrega i vehicles circulant. Un altre pot ser amb sistemes d’acumulació d’energia com ara les bateries i els bombaments d’aigua riu amunt. L’acumulació en bateries té la barrera del cost i de l’escassetat de materials, però la investigació en aquest camp avança molt ràpidament. Els bombaments, en canvi, tenen un marge més limitat, perquè calen dos embassaments consecutius per operar. Entre Sau i Susqueda ja hi ha un sistema de bombament aigües amunt que es podria ampliar, però el cada cop més escàs cabal del riu Ter qüestiona la viabilitat d’una inversió per ampliar el sistema.

És en aquesta interacció d’aigua per energia en què creiem que també cal repensar, amb vista a les sequeres persistents que ens anuncia l’escalfament global, en la seva inversa: energia per aigua. Si tota l’energia sobrant la destinéssim a produir aigua a les dessaladores, ajudaríem a compensar la manca de cabal dels rius i l’esgotament dels aqüífers més sobreexplotats. Avui, en plena sequera, les dessaladores funcionen al 100%, però han estat funcionant sota mínims durant molt de temps per tal que el cost energètic no encarís el preu de l’aigua. Això, gràcies a les renovables, ja és història. Les dessaladores poden funcionar a ple rendiment en les hores solars a preus baixos tot l’any, ajudant el país a pal·liar la creixent manca d’aigua i, alhora, repartir en el temps la producció de salmorres i el seu abocament al mar, el principal impacte ecològic d’aquesta tecnologia.

El futur pot ser esperançador si tota la societat assumeix que la transició energètica és un imperatiu i que, com més tard la fem, més severs seran els efectes de canvi climàtic. Les renovables no sols ens ajuden a reduir emissions, també poden esdevenir clau per esmorteir els efectes ja irreversibles de l’escalfament global, com ara la manca d’aigua potable.