Les errades d’un oligarca

Un accident o un sabotatge aeri ha suposat la defunció d’un dels oligarques més controvertits del putinisme. Perquè Prigojin ho era. Sí, ho era. El seu empori havia sorgir vinculat a accions militars –mercenaris sense cometes– fora de les fronteres russes, que tenien el vistiplau de les autoritats estatals i, tal com Putin ha manifestat públicament, rebien recursos econòmics estatals.

Ievgueni Prigojin ens ha recordat que els oligarques no són ni un cos aliè, ni que condiciona el putinisme. Són part de la seva estructura. I en aquesta relació han de tenir molt clar quina és la dinàmica jeràrquica que impera i que els permet arribar i, allò més important, mantenir-se on són. I si aquesta es qüestiona, perden el seu estatus.

El passat juny, Progojin ho va qüestionar. El seu esperpèntic intent de no se sap ben bé què va ser un autèntic brindis al sol. Però amb costos evidents. Mossegar la mà que t’ha donat de menjar no és mai un bon negoci. Si no és que tens totes les cartes guanyadores. I ell no les tenia. Potser li van fer creure que les tenia. La pregunta del milió és qui. Però d’allò que no hi ha cap mena de dubte és que, a partir d’aquell moment, es va quedar en un carreró sense sortida. Un oligarca defenestrat. Primera errada de càlcul.

L’exili semblava l’única opció possible atesa aquesta realitat. Però, novament, va ser esperpèntic. Un exili a l’estat veí i aliat de la Rússia putinista, per després reaparèixer de nou a la casa d’aquell amb qui s’havia enfrontat. Possiblement, ja no li quedava cap altra opció. Però, sens dubte, una segona errada, ja no de càlcul, però igualment errada.

I, a partir d’aquí, la mort no només del número u del Wagner, sinó d’altres homes de la seva confiança. La defunció, literal, del Grup Wagner. Casualitat o causalitat?

Oficialment, les autoritats russes ho presenten com una casualitat. Genera dubtes. Cer, però podria haver estat així. Com també podria haver estat una causalitat. I, en aquest sentit, el bo de Joe Biden, ja s’ha afanyat a apuntar-se a la segona opció. Sap molt bé del que parla. Ell és el cap d’un estat que no ha dubtat a eliminar físicament aquells que li havien estat útils i, després, ja no ho eren o li eren infidels. Bin Laden, que va tenir el suport material i financer dels Estats Units per lluitar de manera guerrillera contra els soviètics a l’Afganistan, anys després, va acabar eliminat per la mateixa administració que l’havia forjat. I això per no parlar d’altres vies utilitzades per l’administració nord-americana que ara comanda el bo d’en Joe, com ara derrocar amb cops d’estat presidents escollits legítimament a les urnes, que oficialment se suïciden –i així ja no són assassinats–, com per exemple Salvador Allende a Xile. En definitiva, qui estigui lliure de pecat, que llenci la primera pedra.