El model d’oci nocturn ha estat un dels aspectes recurrents del debat públic de la ciutat de Girona. En els darrers 50 anys, les nostres viles i ciutats han experimentat profundes transformacions, i una ha estat l’existència de zones on es concentra l’oci nocturn, discoteques, sales de ball, activitats que proporcionen lleure, però que alhora són una font de conflictes per als veïns i veïnes. La ponderació en relació amb el necessari equilibri i coexistència entre promocionar l’activitat de lleure, l’ús ciutadà de l’espai públic, i la convivència veïnal ha de ser el punt que estableixi el model d’oci nocturn. I aquesta qüestió se soluciona no tan sols regulant normativament les mesures que les activitats han d’aplicar, sinó amb un debat serè i responsable de quin oci nocturn volem, on se situa, i quines mesures estem disposats a aplicar. No és un debat nou a Girona, encara que sí que és un debat per tancar. Ara fa 20 anys, el 7 d’octubre del 2003, el ple de l’Ajuntament ja debatia el tema, i va acordar que el Consell Econòmic i Social establís un model d’oci nocturn a la ciutat.

Vint anys després la possibilitat de construcció d’una sala de ball al costat del pont de la Barca ha demostrat que l’Ajuntament encara no disposa d’un model d’oci nocturn, atès que es pretén construir en una zona que el pla general d’ordenació urbana de 2002 preveia de desenvolupament i protecció mediambiental, i a hores d’ara, resta a l’espera que algun equip de govern el desenvolupi i freni un projecte que lesionarà greument el medi natural i la convivència veïnal dels barris de Sant Ponç i Fontajau. Aquest projecte posa de manifest que l’Ajuntament de Girona encara no ha assumit que cal una determinació en els instruments urbanístics i d’ordenació urbana per regular l’oci nocturn en dues tipologies. Una primera de restauració amb un horari eminentment diürn i amb unes normes menys estrictes quant a ubicació en zones urbanes, però que ha de preveure unes distàncies mínimes, una diversificació per a la ciutat i garantir un correcte ús de l’espai públic. I una segona tipologia d’oci nocturn que haurà de tenir normes més estrictes, però sobretot ubicacions en zones allunyades dels usos residencials, i amb una política de mobilitat pública adaptada als horaris i tipologia d’aquests establiments. No pot ser que la inacció municipal permeti la construcció d’establiments d’oci nocturn al centre de la ciutat en zones residencials, amb la consegüent afectació al descans veïnal. Però aquest és un debat de model i, per tant, de ciutat, que creiem que no competeix a un partit polític en concret, o a l’equip de govern, sinó a tota la ciutat. És necessari un debat serè però de tots els actors socials per decidir quin tipus de ciutat volem. Si volem oci nocturn, on el volem situar i quin preu estem disposats a pagar en forma de limitacions, per tenir un oci nocturn viu. I 20 anys després, ja seria hora que ens hi poséssim.