VOSC: oblida aquestes sigles

Llegeixo el reportatge de Francesc Puigpelat sobre el desequilibri brutal entre pel·lícules doblades al castellà i doblades al català a les pantalles del país. I penso que encara ens podem deprimir més si busquem films en versió original subtitulats en català, que són com els bitllets de 500 euros i Bin Laden: diuen que existeixen, però ningú no els ha vist. Tot i que la Generalitat s'hi gasta calés, només se sap que hi ha pel·lícules subtitulades en català als cinemes per algun breu als diaris, escrit sense convicció a partir d'un comunicat de la conselleria de Cultura.

I si alguna vegada ensopeguem amb algun film subtitulat en la nostra llengua, és per casualitat i no aspirem a repetir-ho. El cinema és un dels terrenys en què els catalanoparlants ens hem deixat apartar amb més claredat: assumim amb naturalitat que pel·lícules rodades a Catalunya i fetes per catalans són en castellà, així que no cal ni parlar de les que vénen de fora. Veure cinema en versió original ja és prou difícil, sobretot fora de Barcelona. Pretendre, a més, que els rètols fossin en català només serviria per acumular més frustració. Apliquem, per tant, una versió poc èpica de la màxima: si no els pots vèncer, rendeix-te i oblida les sigles VOSC.