Fins a la coronilla de la cantarella de polítics i mitjans sobre les tres llengües a Europa. Anant bé, la cosa no tindria cap efecte públic, exterior, perquè l’impacte seria similar al dels oficials gaèlic o maltès, és a dir, nul. O, anant pitjor, un assumpte català grapejat per espanyols i europeus, pot ser que exciti rebuig en el comú de la ciutadania francesa, alemanya, polonesa... Sí, és clar, es veu que és qüestió de drets, un afer pel cap baix simbòlic. D’acord, deixem-ho: català a la UE! –pagant-nos-ho, això sí.

El gallec. Imaginin-se que Andorra és un estat de la UE. No hi és, a la UE, però imaginem-nos-ho. Si fos així, l’“andorrà” automàticament seria una de les llengües oficials de l’artefacte comunitari. En aital circumstància que l’“andorrà” tingués el mateix rang que el neerlandès o l’italià, algú s’imagina que Catalunya o els PPCC demanessin que el català fos acceptat com idioma comunitari? No, és clar, perquè com que l’“andorrà” és català, no caldria! Ai festa, que bé! Llavors, com és que el ministre Albares s’atracassa un no dir per tal que, a més del català i el basc, el gallec sigui inclòs a la UE... si ja hi és! Repeteixo: ja hi és. A veure: el portuguès és llengua comunitària; el portuguès i el gallec són el mateix idioma, o sigui que el gallec ja és a la UE des que Portugal en forma part. Insistirem, per si algú encara ha de baixar de la figuera, que el gallec i el portuguès són la mateixa llengua, com ho són l’“andorrà i el valencià, l’andalús i l’uruguaià, l’“austríac” i l’alemany... L’única tràgica particularitat del galaicoportuguès és que a Portugal (i al Brasil) ha comptat amb un estat que l’ha aconduït, mentre que a Galícia un altre estat l’ha menystingut i mistificat. Mistificat, sí, falsejat, sobretot des que la Xunta ha perpetrat normatives que corrompen de castellà la llengua de Galícia i l’allunyen del portuguès... que la salvaria a casa i la dignificaria a fora; ja va dir Joan Fuster que el gallec serà portuguès o no serà. El gallec oficial –el de Feijóo–, avui quasi un patuès del castellà, a un portuguès li sona com un espanyol mal parlat. Més: no fa pas tant un gallec corrent ubicat a Lisboa s’entenia perfectament amb els portuguesos; ara un estudiant d’institut escolaritzat amb el “gallec” de la Xunta, segurament no.