Mesura cinc metres amb cinquanta centímetres i és el gegant més alt de Catalunya. Potser encara és més llarg, ja que amb la nova barretina que porta caldria que algú estirés una cinta mètrica del cap als peus per saber amb exactitud la seva alçària. La Colla Gegantera de Manlleu no es conforma amb un honor així i treballa perquè en Romà, que és com s’anomena el gegant grandiós, sigui reconegut amb el rècord Guinness, per ser la figura més alta del món aixecada només per una persona.

“Pel que sabem, tots els gegants grossos que existeixen tenen a dins unes quatre o cinc persones. I un que supera els deu metres té vint-i-una persones a dintre”, explica en Xavier Isern, president de l’entitat, per precisar la singularitat del repte que es proposen a Manlleu. La colla ha iniciat els tràmits per assolir el rècord Guinness i està esperant que vinguin a certificar la veracitat de les dimensions gegantines. “Tenim esperances. No em sona que hi hagi cap gegant així enlloc”, hi afegeix.

El volum espectacular d’en Romà fa que sigui complicat fer-lo ballar a les places. Pesa 110 quilos i només els més experts són capaços d’aixecar-lo. No és una qüestió de força. Segons en Xavier Isern, dels pocs que s’hi atreveix, cal habilitat per vigilar que no es balancegi. Per evitar riscos, en el moment de treure’l, fan servir unes cordes lligades a les seves aixelles. També disposen d’unes rodes, per si es cansen de traginar-lo a força de braços. Per desar-lo, el desmunten en tres parts del cos i una quarta que correspon al cap. Un remolc de cotxe és suficient per transportar-lo.

No han tingut mai cap problema de seguretat ni cap ensurt, però de vegades algú fa comentaris. “Ens diuen que estem bojos!”, somriu orgullós el cap de colla, que creu que en Romà és el colofó en la història centenària dels gegants del poble. Tot i que el gegantíssim no és originari d’allà –un particular de Vilanova de Sau va construir-lo el 2006–, l’Ajuntament manlleuenc va comprar-lo per 2.500 euros. És el nouvingut de la família formada per la parella de 1923 d’en Jordi i la Montserrat, les seves tres rèpliques, els gegantons Eloi i Maria Gleva, a més d’onze capgrossos i d’altres. La colla, que assaja cada dijous, està formada per 43 membres de totes les edats: des d’un any i mig, la petita, fins a 76, el més vell.

Vista la fal·lera gegantera, sap greu el menyspreu institucional, mediàtic i cultural que pateix aquest món a Catalunya. Els gegants gairebé mai surten a TV3 i fins i tot l’humorista Peyu va ridiculitzar-los. En l’última trobada gegantera a Caldes de Malavella, en Romà s’exposava al costat d’una gran estelada. No fa falta preguntar a ningú per què els gegants llueixen la senyera independentista. Ho escrivia molt bé a El Punt Avui Assumpció Cantalozella: “Ara que la política ens ha deixat fets pols, ara que esperem amb silenci i tremolor un altre moment fantàstic [...], els castellers, els trabucaires, els ballets populars, els geganters i les més antigues tradicions reneixen.” I tant!