A les Maldives, sense fer cas dels turistes

En aquest arxipèlag on el punt natural més alt culmina a dos metres, l'illa de Cabrera semblaria una geganta. És un escampall d'illes tan petites que gairebé no es veuen en cap mapamundi, uns confetis d'atols tirats a l'oceà Índic, al sud-oest de l'Índia, i que formen un país anomenat Maldives. Tan petites, insisteixo, que la capital del país, Malé, es troba repartida entre tres atols i un illot artificial urbanitzats al cent per cent. I aquesta dispersió de mil dos-cents atols, entre els quals dos-cents són habitats, és un problema estructural que costa molts diners a un estat petit –amb una població total de tres-cents cinquanta mil habitants– ja que hi ha, entre els més allunyats dels ciutadans de les Maldives, un miler de quilòmetres de distància aquàtica. Per tal de racionalitzar les despeses que suposa aquesta atomització de la presència humana, en particular pels serveis públics, el govern ha anunciat que vol reactivar un pla ja antic però mai dut a terme: apropar la gent. Fer que, amb incentius diversos –com ara la gratuïtat del lloguer–, la població dels illots més petits es traslladi als més grans fins aconseguir dividir per dos el nombre d'atols habitats.

El desplaçament de poblacions, fins i tot quan és voluntari, no sol tenir conseqüències gaire positives sobre la diversitat lingüística. En el cas de les Maldives, però, hi ha una unitat lingüística bastant forta, amb tan sols diferències dialectals que, és clar, tendirien a esborrar-se en cas de reagrupament. La llengua oficial de les Maldives és el divehi (literalment, illenc), propera al singalès de Sri Lanka, amb aportacions degudes a les vicissituds de les relacions comercials i de les aventures colonials: àrab, pers, urdú, anglès, portuguès i francès hi han deixat algun rastre. El més intrigant d'aquesta llengua és sense cap mena de dubte el seu sistema d'escriptura específic que per a uns ulls no iniciats pot semblar una mena de Morse escrit sota la influència d'alguna substància psicotròpica. Aquest molt elegant alfabet, anomenat thaana, és una derivació de la forma antiga de les xifres aràbigues, i el rastre conegut més antic del seu ús data de l'inici del segle XVII. Als anys setanta, quan va arribar a l'illa el primer sistema de telegrafia, el govern va decidir renunciar al thaana i va demanar a lingüistes de proposar una transcripció de la llengua en alfabet llatí. Aquesta operació va ser duta a terme en pocs anys, tot i que poc temps després un nou govern va decidir tornar al thaana. Avui, la forma genuïna domina i l'alfabet llatí, a les Maldives com a tants altres països, serveix sobretot a escriure anglès.

De fet, però, el thaana no va ser el primer alfabet propi al divehi. Molt abans de l'arribada de comerciants àrabs que van introduir-hi l'islam –avui gairebé hegemònic–, aquestes illes van ser budistes. Anomenat evela akuru (lletres antigues), aquest alfabet va començar a ser utilitzat a les Maldives cap al segle VIII. No s'ha trobat cap manuscrit en aquest alfabet però sí inscripcions esculpides en monuments religiosos o gravades en plaques de coure. Al curs dels segles, sembla que d'altres formes d'escriptures, vingudes de l'Índia, també van ser emprades per transcriure el divehi, fins que la influència arabomusulmana va esborrar l'empremta budista i que de mica en mica va florir el thaana. Illots petitons, atols de joguina que serveixen avui de torracul a munions de turistes occidentals entre els quals ben pocs deuen imaginar que aquestes platges de color canyella també tenen una llarga història de civilització escrita.