La columna
“Posar-se a to”
Si falla el to del discurs, falla tot
En la seva biografia de Voltaire, André Maurois diu que els jesuïtes del col·legi Louis-le-Grand li van ensenyar retòrica, “donant gran importància a la forma i al to”. En llegir això, he recordat el Curs de Tècniques d'Expressió que em van impartir, des del grup Novo/Studio, els professors Llorenç Gomis, Josep M. Espinàs i Robert Coll-Vinent. Han passat quaranta-cinc anys, però no l'he oblidat mai, i sempre més m'ha servit allò que vaig aprendre en aquella venturosa experiència. Recordo, per tant, les exigències bàsiques per a una bona expressió oral: 1. Les idees clares. 2. Les paraules exactes. 3. La frase senzilla. 4. El to adequat. Aquells tres professors irrepetibles, com els jesuïtes parisencs, insistien sobretot en la importància del to. El to, ens deien, és el regulador entre el llenguatge i la situació, i quan el llenguatge emprat no correspon a la situació, falla el to. I si falla el to falla tot, per clares que siguin les idees i per exactes que siguin les paraules. L'orador, deien, ha d'encertar el to, ha de “posar-se a to”.
Fa una trentena d'anys van proliferar els llibres i manuals sobre l'art de parlar en públic. Però ara, qui ho ensenya això? La retòrica i l'oratòria semblen expressions noucentistes, rèmores inútils d'una època caduca. Per això molts dels nostres personatges públics han acabat parlant com parlen, amb l'inevitable avorriment del personal. Si dilluns passat repassàvem les imatges que conservem impreses en el record, avui podríem evocar els discursos que ens han quedat gravats a la memòria quan els hem escoltat en directe o en una gravació, cadascun amb la seva frase clau: el “Paris libéré” de De Gaulle, el “dream” de Luther King, el “Catalonia is a old nation” de Pau Casals, el “Tornando a casa” de Joan XXIII, el “Jamais à la guerre” de Pau VI, el “Ich bin ein Berliner” de Kennedy, el “Se abrirán grandes alamedas” d'Allende, el “Ja sóc aquí” de Tarradellas, el “Yes, we can” d'Obama...
Tots aquests discursos els recordem per les paraules, però sobretot “per la forma i el to”. És en el to on hi ha la màgia, l'emoció i l'eficàcia de la veritable oratòria.
