Opinió

Ombres d'estiu

Imatges espectrals del cos

Perdonin la insistència, però continuo pensant en el fragment de ‘La muntanya màgica' en què Hans Castorp “mira dins de la pròpia tomba” en observar una seva mà a través dels raigs X. En vaig escriure a l'Ombra d'ahir, però em revé que una parenta de Hans Castorp, difunta feia molt temps en el present de la novel·la, estava penosament colpida per un do que assumia amb humilitat: la gent que havia de morir-se aviat apareixia als seus ulls en l'esquelet. No veia morts, però el seu “sisè sentit” s'anticipava a la mort. Inquietant. L'heroi de la novel·la comprèn el trist destí de l'avantpassada vident quan, amb la intervenció de la ciència fisicoòptica, observa en una pantalla la imatge sepulcral del seu cosí Joachim: la carcassa nua, un memento escardalenc. Se sent envaït per la devoció i l'espant i, a la manera d'un espectador cinematogràfic que a la vegada sent el plaer de la indiscreció davant la visió d'unes imatges íntimes, dubta si és correcte veure allò en una foscor on tot vibra i cruix. Poc després, observant l'esquelet d'una seva mà, també va “veure un membre conegut del seu cos” amb els ulls d'aquella parenta difunta. És aleshores quan, per primer cop a la vida, comprèn que morirà. I fa una cara beneita que sembla inspirar aquest comentari del doctor Behrens: “Espectral, no? Sí, no deixa de tenir un aire fantasmagòric.”

Llegint-ho se m'ha fet present que, en els orígens de l'invent, Maxim Gorki va observar un caràcter fantasmagòric en les imatges del cinematògraf: no eren la vida, sinó la seva ombra; no eren el moviment, sinó el seu espectre silenciós. I també que el desaparegut Domènec Font va recordar al seu assaig Cuerpo a cuerpo (que va escriure mentre el seu cos, malalt de càncer, “era un circuit d'exploració digital, una pantalla permanentment d'imatges, però sense cinema”) que el descobriment dels raigs X va coincidir amb el naixement del cinema: formes d'exploració dels cossos. Altrament, fa temps que molts consideren el cinema un cadàver mil cops enterrat, però, en tot cas, té una altra mena d'estrany do: els morts encara viuen a les seves imatges.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.