Divideix, i a veure què passa!

Els catalans som uns entusiastes de les divisions. Ho som en el terreny polític, social i econòmic: d'un partit polític en surten dos o tres i una sola empresa pot ser l'origen de moltes. Ha estat sempre així, o com a mínim en els darrers 150 anys. Se separen els amics o els fills dels amics, els germans, els cosins. Hi trobem totes les combinacions possibles. Algunes vegades dos i dos sumen quatre, d'altres, tres, o fins i tot cinc. La gran empresa familiar catalana era la formada pels germans Rubiralta, que tenien un imperi d'acer i de productes hospitalaris. Però es va trencar quan el fill d'un dels germans va comprar una acereria a Finlàndia, sense comunicar-ho a l'altre germà o per motius que desconec. La gran empresa es va dividir en dos, que han donat com a resultat dues grans empreses que van bé. Podria posar exemples en què la divisió va restar més que sumar, però m'interessa parlar de la darrera divisió empresarial.

Si els parlo de Nutrexpa, una bona part dels lectors desconeixeran del que els estic parlant. Però la reacció serà afirmativa si menciono les marques que controlen: galetes Artiach, Marbú Dorada i Cuétara; mel San Francisco; paté La Piara; caldo Aneto; els batuts Cola-Cao i Okey i la crema Nocilla. Me'n deixo. Totes aquestes marques tenien un denominador comú: Nutrexpa, amb fàbriques a Riudarenes, Manlleu, Artés, Cantàbria, Biscaia i Madrid, entre altres llocs. Els propietaris prefereixen que es parli més de les marques que de l'empresa. Fan publicitat d'alguns dels seus productes a la televisió i mitjans de comunicació, però amaguen el cap sota l'ala, com els estruços, quan se'ls demana per la societat. Aquesta és una tònica de moltes societats familiars catalanes: coneixem els productes, però en desconeixem el balanç i el compte de resultats.

La Nutrexpa va ser creada per dos cunyats que es deien Ventura i Ferrero, excel·lents persones a les quals vaig tenir el plaer de conèixer. Segurament els seus fills també són excel·lents, però els cosins han dividit el negoci: una família s'ha quedat amb les galetes i l'altra amb la resta de productes alimentaris. Per a les noves societats han triat uns noms casolans i romàntics: el negoci de les galetes es dirà Adam Foods i l'altre, Idilia Foods. La paraula food vol dir aliment en la llengua de Shakespeare; si parlem del pare Adam en anglès ho direm exactament igual en català, tot i que la versió anglesa –no americana– de la galeta és wafer. La paraula Idilia no té cap significat ni en anglès ni català, però fa pensar en una relació entre enamorats al voltant d'un caldo, d'un paté o d'un batut de xocolata. Els desitjo que dos més dos sumin cinc, que és el que convé a l'economia catalana. I els demano –a ells i a totes les empreses familiars– que deixin veure de tant en tant, encara que sigui pel forat del pany d'una porta, els recursos propis, les vendes i el compte de resultats. Ho agrairíem.