Crèdit solvent
Un banc que no accepta un risc no és un banc, sinó algú que canvia cromos
La recuperació econòmica no arribarà mentre hi hagi restricció creditícia, o sigui, fins que els bancs no atenguin i concedeixin crèdit amb normalitat a la clientela. La pregunta és obvia: s'ha acabat la restricció creditícia? Han obert l'aixeta, els bancs?
La resposta oficial i que arriba dels mateixos bancs és que estan disposats a atendre el que anomenen crèdit solvent. I queden tan amples. El que no donen i tothom ho pot entendre és crèdit a insolvents, a persones o empreses que no tenen solvència. La realitat no és tan senzilla.
Què és un crèdit solvent? Posaré un exemple que és una caricatura, però no gaire lluny de la realitat. Si demana un crèdit de 10 milions d'euros per a crear una granja d'elefants a la Cerdanya, amb l'objectiu d'aprofitar l'ivori dels ullals, i deixa en garantia un dipòsit de 10 milions, aquest és un crèdit solvent, ja que si no es paga el crèdit al seu venciment, els bancs recuperen immediatament el seu import, fent el càrrec al dipòsit. No és cap bestiesa. A mi, un banc amb la seu a Bilbao em va exigir un dipòsit en garantia del 100% del crèdit que ells em farien per a pagar el resultat d'una inspecció d'Hisenda, i em va negar una garantia hipotecària del nostre pis, que cobria sobradament el crèdit. Ho vaig explicar en aquest diari.
Què és un crèdit a insolvents? Torno a la caricatura. Si vostè es diu Bill Gates i demana un crèdit de 100.000 euros per a un sistema informàtic, al qual ha batejat amb el nom de Microsoft, però es presenta al banc amb una sabata i una espardenya i explica que és un noi aplicat de 25 anys, que no té padrins, li diran, amb més o menys correcció, que no tenen temps per atendre'l, perquè el de la granja d'elefants està esperant ser rebut i és una persona que mereix més consideració, ja que té un dipòsit de 10 milions.
En el crèdit a la granja d'elefants, el risc és zero i les despeses de tramitació són nul·les, però els diners aniran a parar a finançar un projecte que és una bestiesa. En el segon cas la concessió o denegació del crèdit ha d'anar precedida per un examen seriós del projecte, que vol dir creació de despeses. Des del punt de vista del banc i del seu compte de resultats, resulta més interessant el primer que no pas el segon. Des del punt de vista social el primer crèdit és segur però estúpid, mentre que el segon generarà molt de negoci i ocupació a mitjan termini si concedeixen el crèdit i el projecte tira endavant.
El que diferencia un banc amb responsabilitat social d'un que no en té és precisament la manera com es comporta quan estudia una petició de crèdit. Un crèdit solvent és el que inclou un risc per al banc, reduït per la bondat econòmica de l'aplicació d'aquells recursos. Un banc que no accepta un risc no és una entitat financera sinó una persona jurídica que canvia cromos.
