El Borsí i Woody Allen

Hi ha una proposta per crear a Barcelona un museu dedicat a Woody Allen. L'edifici triat és al carrer Avinyó. El va fer construir Evarist Arnús –don Evaristo, per als barcelonins–, l'assessor financer de la burgesia catalana a final del segle XIX. Va ser la seu social del Casino Mercantil, primer, i després del Mercat Lliure de Valors, les primeres borses catalanes. Avui tothom coneix Woody Allen i poca gent les entitats borsàries que he mencionat. Puc aportar una mica d'informació. A mi m'agrada Woody Allen, però per a Barcelona i Catalunya va ser molt més important el Mercat Lliure de Valors, anomenat Borsí.

Fins al 1915, a Barcelona només hi havia una borsa, que era privada i estava a l'edifici del carrer Avinyó. Els qui hi manaven eren els bancs de valors catalans, com la Banca Arnús, l'Arnús-Garí, la Banca Marsans i d'altres. El 1915 arribà la borsa oficial espanyola, amb els seus Agents de Canvi i Borsa, i el Reglament de la Borsa de Madrid. És l'any en què el Casino Mercantil va ser substituït pel Mercat Lliure de Valors, que era el mateix.

La borsa oficial era antiquada i carrinclona, mentre que el Mercat Lliure havia pres de model el que eren les borses europees i americanes. Aquesta situació es va mantenir fins després de la Guerra Civil Espanyola. El 1939 una de les primeres disposicions del govern del caudillo va ser la liquidació per decret del Mercat Lliure, mentre que la borsa oficial i pública es va mantenir, carrinclona i allunyada del que era la modernitat financera, molts anys.

Vaig conèixer el Borsí, gràcies a Florenci Pujol i Brugat, que havia estat un dels socis del Mercat Lliure, abans de la guerra. Vaig treballar tres anys amb ell a la vella Llotja gòtica de Barcelona, on hi havia la borsa oficial. El Pujolet, com era conegut, era un home eixerit i coneixedor a fons d'aquell món. Va començar a treballar com a grum a la Banca Marsans, a la Rambla de Canaletes. En el banc va a aprendre el que eren les operacions de borsa i s'independitzà. Acabada la guerra, els socis del Mercat Lliure es van poder convertir en Agents de Canvi i Borsa, un càrrec que permetia guanyar molts diners sense fer gran cosa. Però hi havia un petit inconvenient: abans calia signar un document d'“Adhesión a los principios del Movimiento”. Florenci Pujol, catalanista i votant d'Esquerra Republicana abans de la guerra, s'hi va negar i es mantingué com apoderat d'un Agent de Canvi i Borsa al qual va fer guanyar molts diners. A més de catalanista, Florenci Pujol era autodidacte i honest. Vaig treballar 26 anys al seu costat i puc donar fe de la seva correcció personal i professional. Alguna multa per aparcament indegut, va haver de pagar, això sí.

Per totes aquestes raons, em sap greu que el Borsí es converteixi en el Museu de Woody Allen. No tinc res en contra d'aquest actor i director, però molt a favor del Borsí. Serà com matar l'avi perquè és vell.