Enmig dels grans debats de l'any al voltant del procés sobiranista o de la corrupció i de la llista de tasques pendents que ambdós temes arrosseguen, ens pot passar desapercebuda la important tasca de base que ja estan realitzant des de fa anys algunes entitats socials catalanes.

Un exemple del que volem dir el trobem avui en la figura dels Espais Socials impulsats des de la Fundació Catalunya La Pedrera. Es tracta d'una xarxa formada per un conjunt de 25 equipaments distribuïts per tot Catalunya i adreçats especialment a infants, joves i gent gran, amb la finalitat d'atendre algunes necessitats prioritàries com ara fer l'acompanyament educatiu d'infants i adolescents, donar suport a situacions de dependència, garantir les necessitats nutricionals bàsiques o evitar l'aïllament social de la gent gran.

Aquesta xarxa d'equipaments es presenta avui com a un referent innovador de les noves formes de compromís social que ens acompanyaran durant el segle XXI. De les seves múltiples virtuts, voldríem assenyalar-ne tres: la combinació d'emprenedoria i innovació social; l'important component ètica; i les altíssimes dosis de professionalitat, de constant aprenentatge i d'exigència en la realització d'un treball rigorós i ben fet.

En primer lloc saben formular propostes solidàries i que contribueixen a transformar la societat però ho fan sense deixar de ser una entitat sostenible econòmicament, rigorosa en la gestió del pressupost i molt exigent en la utilització dels recursos (és una fundació que no està vinculada a cap entitat financera). En segon lloc, aquests nous espais socials són una autèntica fàbrica de valors basats en la proximitat, la presència, l'acompanyament, l'enfortiment del capital relacional i dels vincles comunitaris, la coresponsabilitat educativa, la vocació de servei basat en la qualitat, l'excel·lència, la innovació, el benestar emocional i la cura de l'altre o el treball col·laboratiu. I, finalment, són entitats que no desvinculen la vocació de servei i transformació social d'una disposició constant a l'aprenentatge. Què aprenen durant el servei? A prioritzar i focalitzar l'elecció de projectes centrats en les necessitats clau de la gent a treballar de manera experta amb equips formats per professionals, voluntaris i les mateixes famílies. A cercar aliats i sumar plegats, sovint implicant més gent en el projecte. A tenir capacitat de reacció i prendre decisions de manera contínua. A avaluar els nivells reals d'impacte social dels projectes. A donar temps al desenvolupament de cada procés i saber gaudir durant el trànsit. A desenvolupar una mirada comunitària de les necessitats. A construir contextos, entorns, espais i ambients de vida normalitzada que afavoreixen la formació.

Les noves formes de compromís social ens traslladen avui dues lliçons clau. La primera és que, en essència, les tasques formatives i de servei a les persones no són fonamentalment tècniques de transferència d'informació o instrucció, sinó que són quelcom molt més bàsic i fonamental: presència, proximitat, acompanyament, comunitat, estima pels altres. La segona lliçó és que, en un context de qüestionament del vell model d'Estat del Benestar, hem d'estar molt atents a noves formes de solidaritat i coresponsabilitat social que combinen de manera original servei, valors, sostenibilitat econòmica i professionalitat. Vet aquí, doncs, com la innovació social pot esdevenir també un potent instrument de renovació institucional.