El soroll que vindrà

Ja està. 56 dies i ens podrem comptar. El president de la Generalitat, Artur Mas, signa demà el decret de convocatòria de les eleccions del 27-S i ara sí que ja som a la recta final. Fixin-se on ens ha dut el procés. Si algú en aquest país s'hagués desmaiat durant un any i ara tornés a aixecar el cap s'ho trobaria tot capgirat. CDC i ERC en una sola llista, la societat civil implicada en diverses, la coalició convergent enterrada, el PSC partit en uns quants trossos, IC renunciant a les sigles... Ah, i amb tots els caps de llista nous de trinca. No en repeteix cap ni un. Deu ser la prova més clara que, diguin el que diguin, en aquest país estan passant coses molt transcendents i que anem de dret a unes eleccions plebiscitàries que marcaran el futur del país. Preparin-se perquè ara, després del petit parèntesi que vindrà a partir d'avui (jo aprofito per dir-los que també me'n vaig uns dies de vacances), quan el país torni a engegar la cosa agafarà molta velocitat. Molta. Moltíssima. I si volen un consell, a partir d'ara no facin gaire cas de gaire res. Perquè ens vindrà el discurs aquell de la por amb molta intensitat i perquè els uns i els altres en diran de l'alçada d'un campanar. No en facin cas. Perquè passaran coses que correm el perill que ens despistin. I que potser els faran dubtar de tot de tan enrevessat que ens ho presentaran. I això sense oblidar les enquestes que ara veurem i que ens les menjarem tertúlia rere tertúlia. Creguin-me. No en facin cas. Posin en quarantena moltes de les coses que poden passar a partir d'ara. I facin-se cas només a vostès mateixos. Tanquin els ulls i imaginin-se quin país voldrien, si prefereixen que les coses es gestionin des d'aquí o a nou-cents quilòmetres de distància; pensin d'on se senten i pensin quins líders els mereixen confiança, si els que van amb un somriure als llavis o aquells que es passen el dia advertint-los del perill de fer una cosa o una altra. I un cop ho hagin decidit, creguin-me, no facin cas del soroll que vindrà.