Opinió

Desclot

El gran adoctrinament

A Madrid els alts poders de l'Estat i de la comunicació es fan, una vegada i una altra, la mateixa pregunta: què ha fallat a Catalunya perquè l'independentisme sigui on és? No tots, però. N'hi ha que no reconeixen
“el problema”, i santes pasqües. Senzillament, el separatisme, diuen, no és més que el patetisme d'un president que ha embogit. Van bé. I com es contesten els altres, els que toquen una mica més d'urpes la realitat? Atribueixen la potència del virus als efectes dels mitjans de comunicació –sobretot, els públics, però també alguns de privats– i a l'escola, massa catalana ella. Denuncien TV3 com el viver de la malaltia. “Massa independentista, a TV3”, volten i volten.
Aquesta és exactament la síndrome del geperut. Televisió de Catalunya és, en comparació, al món civilitzat, un mitjà com tants altres. Amb les mateixes virtuts i alguns defectes. Però, i Televisió Espanyola, que-paguen-tots-els-espanyols, com tant els agrada
de dir a ells dels mitjans públics catalans? Això sí que
no té homologació al món occidental. Un alarde d'orgull
i disbauxa nacionals. Tant com les privades, que emeten en domini públic, i per tant, de-tots-els-espanyols. Catalans inclosos. A la força. Ahir un informe de l'Observatori275.cat quantificava les aparicions de polítics catalans al programa La Sexta Noche. Resultats: unionistes, catorze (77,8 per cent); tercera via, quatre (22,2 per cent); independentistes, zero (0,0 per cent). Això sí que és equanimitat, honestedat, justícia i decència!



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.