L'enquesta definitiva, el 27-S

Com que potser en alguna ocasió –en més d'una, si els he de ser sincer– he escrit o em deuen haver sentit dir públicament que sóc dels que no creuen gaire en les enquestes, avui que en publiquem una els ho torno a repetir: facin-ne un cas relatiu, que l'enquesta de veritat, la definitiva, serà la del 27-S. Però la que publiquem avui (vivim moments excepcionals, i valia la pena fer una excepció i encarregar-ne una) és evident que respon a moltes de les preguntes que aquests dies no deixem de fer-nos els uns als altres: haurà valgut la pena? Ens en sortirem? Voleu dir que sumarem prou? Hi haurà una majoria clara del sí? Doncs mirin, sí. El principal valor de l'enquesta, a banda de respondre molts interrogants gens menors (què passarà amb Unió, fins on pot arribar la davallada del PSC, fins on arribarà l'empresa de C's...); el principal valor del sondeig, deia, és aquest, que deixa clar que sí, que és possible. Facin, doncs, ara el favor de no espatllar-la d'aquí al dia 27, de no donar-ho per fet, i de convèncer aquest percentatge tan alt que encara hi ha d'indecisos; en definitiva, facin el favor de deixar-se d'interrogants. Repassin l'enquesta i veuran que si els resultats de les forquilles dels partits del sí són a la franja alta,
la majoria absoluta està garantida, i que ho serà no només en escons sinó fins i tot en vots. Si els resultats són a la franja baixa, en canvi, patirem per arribar-hi. L'eslògan de la nova campanya que l'ANC va presentar ahir (“Cap revolució s'ha fet des de casa”) no ho podria resumir millor. No donin res per fet, tinguin clar que les enquestes són enquestes (i que probablement aviat en sortiran d'altres que els faran creure que això no suma) i no es quedin a casa. I pensin que per arribar al 27-S abans haurem de passar per l'11-S, perquè és important que el món ens vegi una altra vegada. Tan important com que, amb sumes o sense, el 27-S la majoria sigui indiscutible. Absolutament indiscutible.