Sí, la UE ho veu possible

Quan a Artur Mas li preguntes quins suports internacionals tindrà Catalunya l'endemà que ens declarem independents, ell sempre respon el mateix: “D'entrada, tinguin clar que ningú ens espera.” És una manera molt elegant de dir que, en realitat, i perdonin-me l'expressió, per a molts països el cas català és allò que popularment se'n diria un gra al cul. Una molèstia. Perquè reconèixer Catalunya és sinònim de contradir Espanya. I és només en aquest context que s'han d'entendre les declaracions d'ahir de Margaritis Schimas, portaveu del president de la Comissió Europea. Analitzin fredament el que va dir: “Si una part d'un estat membre deixa de ser part d'aquest estat perquè el territori es converteix en un estat independent, els tractats ja no s'aplicarien a aquest territori i la nova regió independent es convertiria en un tercer país en relació amb la UE i podria sol·licitar convertir-se en membre de la UE.” Schimas va dir una obvietat. Pressionat per la diplomàcia espanyola (ja han vist que és la seva manera de participar en la campanya del 27-S), el portaveu europeu ha dit el que havia de dir per no molestar un soci que el pressiona. Però ha anat més enllà. Fixin-s'hi. Perquè parla d'un possible ingrés a la UE d'un país tercer, en aquest cas Catalunya, un cop hagi obtingut la independència.I això és donar per fetes dues coses: la primera, que perquè ens expulsin i puguem demanar el reingrés, primer Espanya ens ha de reconèixer com a estat independent. Mentrestant, continuarem a la UE. Una prova més que és Espanya qui tindrà un problema. I segona, i encara més important: si la UE fa aquestes declaracions no és pas per casualitat. Vostès creuen que Merkel, Cameron i ara la UE farien aquestes declaracions si no creiessin que el problema hi és i que és possible que el dia 27 guanyi el sí a la independència? Ens estan dient que és possible. I n'estan convençuts, tenen un gra al cul. Però no es preocupin. Sempre l'han resolt. Certament, amic Rajoy, al final s'imposarà el sentit comú.