Full de ruta
Estratègia
La identificació extensa amb la marca Espanya pot tenir alguns efectes secundaris indesitjats
Suposo que ja es van adonar dilluns passat que alguns partits molt determinats van començar la seva campanya de les eleccions d'Espanya, territori al qual encara pertany Catalunya, segons es va encarregar de recordar-nos la força que va triplicar vots. No, home, no: que no parlo de la CUP. Encara que aquesta força també va triplicar resultats, des de Madrid estant es van ocupar d'ignorar-los i de fixar-se únicament en els de Ciutadans, el partit que, diuen, ha de salvar Espanya de la fragmentació i de la corrupció. Perquè aquest ha estat pràcticament l'únic programa del riverisme: identificar-se amb Espanya. Ells en són els seus grans defensors.
Aquesta serà, sembla, l'estratègia general –no vegin cap mala intenció en l'ús d'aquest adjectiu– durant els pròxims mesos. I els altres dos grans partits (grans a Espanya; a Catalunya són més aviat escarransits), per mimetisme i per allò de no perdre vots, també faran gala de la unitat indissoluble d'Espanya. I saben què? Que ja els està bé. Perquè, mentre parlen de la unitat i, sobretot, de Catalunya, no hauran de debatre del que interessa de debò a la gent. No era aquest l'argument que sempre utilitzaven quan els catalans defensàvem la independència? Que ens embolicàvem en debats identitaris per no haver de parlar dels problemes quotidians? Doncs jo no he vist que el partit que s'erigeix en el defensor de la unitat parli gaire del que interessa de debò a la gent. Però, vaja; ells es dediquen a la política espanyola i jo, gràcies a Déu, no.
El que no compten aquests partits defensors d'Espanya és que la identificació extrema pot tenir alguns efectes secundaris indesitjats. Mai s'han preguntat –i si s'ho han preguntat, la resposta no els deu importar gaire– per què a Catalunya es mira Espanya amb tant de recel. Un dels molts motius: perquè el seu últim gran defensor, el general traïdor Franco, va entrar a mata-degolla després de bombardejar-la.
I ara volen apropiar-se un altre cop de la idea d'Espanya. Governaran i no ho faran bé, perquè d'on no n'hi ha no en pot rajar. De manera que, un cop més, Espanya quedarà associada amb el fracàs, l'autoritarisme i la prohibició.
Els independentistes no ens hem de preocupar. Com sempre, la campanya, ens la fan des d'Espanya.
