La columna
Canvi de xip
El ‘qui' és irrellevant: ni Mas ni cap altre pot pretendre ara governar a la seva conveniència ideològica
Com que és la primera columna que publico després del 27-S, voldria encetar-la –amb el perill de resultar estúpidament obvi– afirmant que l'independentisme va aconseguir a Catalunya una històrica victòria. Mai com ara l'independentisme havia disposat de majoria absoluta, amb 72 diputats de Junts pel Sí i la CUP. Ho dic perquè no sé si tothom, a Espanya i a Catalunya, ho té prou clar. A partir d'aquí, l'escenari és complex. Al meu parer, les parts negociadores per configurar govern haurien de tenir en compte abans de tot un canvi substancial: sigui qui sigui el president, aquest no serà només el govern del president. Sóc partidari d'aparcar el debat dels noms per centrar-lo en com assolir l'objectiu del procés, que no és cap altre que la constitució d'una república catalana independent que permeti dotar de sobirania el poble català i millorar les condicions de vida dels seus ciutadans. Però entenc que Junts pel Sí, com a força majoritària amb escreix, defensi el seu candidat, Artur Mas. I que la CUP faci valer la seva posició. Ara bé, crec que és important que quedi clar que cal un canvi de xip. Ni Mas ni qualsevol altre candidat a la presidència no pot comptar disposar de les potestats presidencials que les lleis autonòmiques li preserven. Seria un error pensar que la investidura és el pròleg d'un llibre per escriure. Aquest cop cap president pot pretendre nomenar govern a la seva conveniència ideològica com va fer la darrera legislatura Mas, fins i tot per sobre de l'acord que donava vida a una majoria parlamentària com la de CiU i ERC. Ni valdrà la geometria variable despenjant-se amb acords com el de Barcelona World amb el PSC al marge dels socis. Aquest cop el president haurà d'acatar un full de ruta, en què per descomptat tindrà incidència com la resta d'actors polítics, però que serà col·lectiu, per aplicar el mandat de les urnes d'un procés constituent del nou estat català. Estic convençut que si tothom és conscient de la seva irrellevància respecte a l'objectiu de país i abandona els apriorismes, l'acord serà possible. Sigui qui sigui el president.
